EN QUIN LLOC COINCIDIREM.?
Em passejo a vora de mar
on en faig recull de florades
blanquinoses.
Sota un Sol de calèndules
agraeixo aquesta acollença.
Les mans hi són buides de
la teva escalfor,
rauen càlidament en solitud,
doncs l'amor abillat de guerrer
s'ha traslladat a unes
altres esferes terràqüies.
Esquitxos d'aigua salabrosa
maquillen el meu rostre
i, sense cap rumb em deixo
anar per sobre del sabulós.
L'amic marí, hi ha restat
amorrallat a la seva llar de
fusta i calç,
tancat i barrat, s'ha convertit
en un presoner marítim.
Li escric cançons i versos
de dolçor, però ell, hi és
a l'estança on res no li arriba.
No sé com m'ho faré per
a retrobar-lo.
Camejo un munt de platges,
per assabentar- me'n si alguna
d'elles pugui fer- me escoltets
d'on hi és el meu amic extraviat.
El Sol s'hi amaga a poc a poc
arrecerant aigües de plom,
el cos es gela i, com abrigall
tan sols disposo d'una tovallola.
No l'he enxampat i, aleshores
he de cranquejar durant almenys
tres hores al dessota d'una nit
perlada, on els estellicons hi
juguen a fer-ne tomballons al
damunt de l'oceà.
T'empaito des de fa temps i,
tan sols assoleixo trossets de
la teva obaga, difuminant- s'hi
per tot arreu. N'ets com una
estrella de mar amb molts
braços creixents.
Romans enforinyat en llocs
apartats, on algú em distreu
amb senyals confosos i
distorsionats. No et trobo.!
N'és tanta la gaubança per
coincidir-hi amb tu, que penso
que no n'hi haurà temps per
alenar un allargassat sospir
de felicitat.
Adela Payá i Prats
🌞
Pintura: 1.- Robert Hagan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada