FIGURES AL CEL...

 FIGURES AL CEL...!

Núvols amb formes
d’ocells blanquinosos,
s’hi passegen aquest 

migdia pels cels,
amb els seus becs es
nodreixen dels brisalls
celestes.


Nuvolades amb
aparences
de gats cervals
amb cossos
ennegrits,
en caure el vespre,
es cruspeixen
dels aucells 

empal·lidits,
i, a dintre de les
seves panxes
revoloteigs d’ales
lluiten per
escapolir-se’n.


Mentrestant des
d’aquesta balconada
miro la mar emblavida..


A trenc d’alba,
ciclons com remolins,
han tret els aucells
dels llambrots
de les bestioles fosques,
i, un airecel de turqueses,
jaspiat de bromalls,
llueix d’esguits
empal·lidits.


Avionetes de metall,
força platejades,
en fan ploure un devessall
d’esteles químiques,
què pam a pam,
van confonent-se amb
les calitges matutines.


El Sol fastiguejat per 

aquests atemptats 

contra els eteris
amb el seu llança flames,
n’ha fet esvair-se'n
totes aquelles partícules
emmetzinades i, en una
ziga-zaga, a totes elles,
les ha col·lapsades.


En alçar el meu esguard
envers els firmaments,
uns raigs ataronjats
m’inviten a que em banyi
a sobre de les aigües
salíferes.








Adela Payá i Prats









                                           

LA JOIA RESTABLIDA....

BEATRIZ AURORA
" Et Regalo un Estel "




                          

LA JOIA
RESTABLIDA....!




He fet fugir de dintre meu
pensaments sòrdids,
he fet esvair-se’n aquells dubtes
que encara amb dentegades
punxerudes em rosegaven
per dintre.


He engarjolat a les feres ferotges al fons de les seves masmorres.


I, de la mar, aquests dies assolellats,
n’he recuperat aquell escapoló
d’ànima estavellada,
que tanmateix n’era endormiscada;
l’he desvetllada amb dolces
melodies i, l’he invitada a restar
ací a la Terra i, no pas als somnieigs escalabrats.


No paga la pena curullar somnis
mentiders, que com emparrats
s’enreden al teu voltant.


He hagut de celebrar amb calzes de vi, cada glop, 
que em pogués
mantenir-ne ben desperta
en aquest trajecte què n’és la vida.




Assaborir amb gusts renovats
l’exquisidesa de la bellesa, 
que tant s’hi pot trobar en la saviesa com en la humilitat..


Enretirar del meu viarany
a tots els pomposos i, els jactanciosos,
a tots aquells, que s’hi adeliten per
atorgar mediocritat a les vides
de tothom;
agafar-me’n de la mà dels qui
tot ho contemplen amb els ulls
de la innocència i, de la noblesa,
i, ja mai més girar el meu cap
enrere..


Una nova vida colrada de màgia
n’és al davant meu...I amb mans
enjoiades de talismans encantats,
em preparo per a grimpar per les
cingleres escarpades..


N’he après a trencar els maleficis
dels bruixots, i amb un somriure
joiós, aqueixes les seves perversitats,
les hi he retornades a mans vessades,
sols que ara, refulgeixen de tendreses
i, no pas d’estratagemes.






Adela Payá i Prats








                          

ETIQUETATGE...

ETIQUETATGE...!


Tot ho volia controlar,
qualsevulla menudesa
n’havia d’estar ben
etiquetada;
llums en roig, a tot allò
què en podia traspassar
els límits de la seva
permissibilitat.


Comparacions odioses
per a confrontar els seus
amics, 
no n’havia après encara
que cadascú n’és únic i, 
a mésa més immesurable;
les seves crítiques anodines
només en tenien l’ús, a les
seves pròpies cavil·lacions.


Ell, barrrim-barram, tot ho
barrejava, i la seva ment
al racó dels rituals, a tothom
classificava amb rètols de
coloraines.


Es guiava pel to de les paraules,
per la forma dels cossos,
per com davallaven els seus cabells,
pels vestuaris i ornaments,
per la seva posició social,
i, el que més li agradava n’era
improvisar bestieses amb les
quals poder afegir-ne una
perversitat de més....Retorçat
fins la medul·la, s’hi capficava
en fer-ne de la seva testerola
el seu arxiu ben particular.


Tot allò que excel·lia d’èxit
al davant dels escenaris, 
ja desitjava amb anhel profitós
voler-ho toquejar i, s’inventava
les històries més malèvoles
per tal de posar-li’n
titllets força resplendents
a cadascun dels seus 
personatges.


Com bèl.lua famolenca, n’havia
desenvolupat l’afany per destrossar les coses més innocents i, més.pures.
Cercava una revenja
d’un fet succeït en el seu passat,
que ben bé, se li escapolia dels seus.etiquetatges....Potser per això n’estava tan obsessionat 
per timbrar a cadascun dels seus
coneguts i, desconeguts..


Andarejava amb molts semàfors
engegats alhora, amb les seves
capses enregistradores i, mirant
per tot arreu, com ànima en pena...!







Adela Payá i Prats










                                      

CREATIVITATS FINGIDES...

 JEFF CHRISTIANSEN
  " Just Business "



                                  

CREATIVITATS
FINGIDES...!


Em pregunto com ha de ser- ne
viure fingint el que u, no sent,
emmascarant el seu visatge
amb colors de ben dispars,
adquirint gestos contraris
i, somriures postissos,
mirant el que u, no desitjaria
clissar, sense assaborir ni
un brisall d’autenticitat.


A rossegons, reptant com
els ofidis, per tal d’obtenir-ne
complaences, amagant als
éssers suposadament volguts,
en baguls ben tancats.


Com floreta esclafint de sobte,
no per embellir el paisatge,
sinó més bé, per a que tothom
aplaudeixi els seus posats
força simulats.


Despenjant dels armaris
ropatges lluents, barrets de
feltre, i pronunciant paraules
a la conveniència dels altres,
amb propòsits ocults dels qui
s’han negat l’honestedat.


Em pregunto com ha de ser-ne
viure fingint el que u, no sent,
disparant des del seu tirador
codolells enredaires,
emplenant els espais de tantes
i, tantes confusions.


Potser s’hi pot arribar a ser
feliç negant-nos tantes vegades
a nosaltres mateixos,
ocultant al qui realment hi som
a les garjoles dels oblits...?


Alguns neixen amb la finalitat
d’ennegrir-ho tot i, d’inundar
els ermots amb tota classe
de clons d’ells mateixos.


Quan hi són posats al descobert,
ja ningú no se’ls pot creure
de cap de les maneres i, transiten
com ombres quitranades,
udolant al bell mig del foscam.






Adela Payá i Prats





                                       

UN MAR ANQUILOSANT...

                PLATJA DE CALP


                                   

UNA MAR
ANQUILOSANT...!



A la mar, avui, el rascle
abassegador,
li n’ha arrancat
els seus rínxols d’albí,
de tant i tant desembullar
els seus cabells emporprats.


Lluïa de diademes de turqueses,
tota ella ben aquetada,
hipnotitzada pels raigs
solars, que de mica en mica,
la paralitzaven.


Ni les dolces brises marines
no han pogut commoure-la
d’inquietuds, ni tan sols
han fet remoure del seu
cor d’atzurita, la seva
sang emblavida;
tot en ella n’era mutisme i,
les gavines espantadisses,
ben lluny de l’oceà, han anat
a soplujar-se'n.


A la mar, avui, ni els vaixells
no han volgut afalagar-la,
tots ancorats a port
s’han resistit a navegar-la.


Els surfistes de tan avorrits
que n’eren sense els onatges
cargolats,
s’han estiregassat
al damunt del sorralenc,
i, com el pèlag, n’han restat
força embadalits, ni un dit
manegaven;
tots enlluernats de xafogor,             
han restat una bona estona
ben adormits.


L’astre esgrogueït, aquest matí,
a tothom li’n llançava un caramull de fletxes embruixades..





Adela Payá i Prats





           

                                   

ELS LLIBRES...

ELS LLIBRES...!




Els llibres em fan companyia
en aquest habitacle de vidrieres
enfora, contemplant una mar
amb sospireigs compassats.


Les mans es barallen amb les
brises, que s’hi capfiquen per
anar passant de pressa totes
les fulles del volum,
volen assabentar-se’n del seu
final, sense preludis, i a més
a més, ho volen fer abans d’hora.



Pàgina rere pàgina, hi vaig
trobant personatges amb els quals m’estaré ben a prop,
durant aquests dies de vacances.


Sempre els meus amics de paper, els amics del moment precís, i, després marxaran,
per un temps imprevisible, 
per a descobrir-los
de sobte, en un indret del meu cor.



Les amistats de veritat, mai
no hi van ser reals, pel contrari,
hi va haver algunes
ressorgides de les plomes
dels escriptors, amb les quals
me n’hagués detingut durant
una estona ben perllongada.


Hagués volgut comprendre la
dolença d’en Frankenstein
al sentir-se’n rebutjat pel seu
Creador.
També hagués volgut
ser aquell petit príncep, 
al qual la colobra el va fiblar 
per tal de poder viatjar al seu planeta i retrobar-se’n amb
la seva rosa;
navegar amb Ulises per les iIlles Gregues amb disfressa d’home
i, aconseguir coneixements
de la mar profunda amb els seus
monstres i, les seves nimfes.




Els llibres em fan companyia
em distreuen dels somnis
i, d’aquestes holografies virtuals,
ells, els meus millors amants.






Adela Payá i Prats





    



                                       

DESEQUILIBRI...

DESEQUILIBRI...!



Un volant a la faldilla
d’una muller,
enduu un ull de mascle
enganxat,
amb intenció de grimpar
vessants antullades.
La dona  li’n fa algunes
amonestacions.


Una mà d’amagat, toca
uns picarols arravatats
a una ermita al bell mig
de la serra...En enfartir-se
uns pagesos, al lladre han
enxampat.


Un cor com un colador,
ja no sap diferenciar
entre sentiments i, desitjos
i, enllà tot agosarat,
s’hi pregunta sí alguna
vegada ha estimat de
veritat, o tot en ell, ha
estat un anar fent 

esclafits d’anhels.


Aquest barreig de coses
tan contradictòries,
fan que potser, els nostres
esperits eclipsem,
o què ben bé,
ells, tots enlluernats,
no hi puguin
suportar el pes funest

de les obagues.


Fins a quan hi serem als dos
plats de la balança, 

sense que encara no

aprenguem a triar
on volem ser-hi, 

o hem vingut ací, per a 

arronsar-nos tant en 

un lloc, com en un altre...?

N'haurem de viure tostemps
amb la dicotomia de 

qualsevulla cosa,...?


Avui és blanc, demà serà negre;
avui t’estimo, demà et traeixo;
ara ric, després ploraré.


Un joc espantós, no exempt de
mesquineses, on haurem

de fer-ne uns esforços

immensos per no embogir.





Adela Payá i Prats