A LA MEVA NENA.......AGDA

Oswaldo Guayasamin (1919-1999)

                                              
                          
                           

A LA MEVA
NENA.......AGDA...

 

Nena, <cuquet de llum>
les veredes que trepitgem,
són plenes de pedruscalls,
és ben cert,
només hem de posar-nos
unes bones xiruques
i, no detenir-nos al bell mig
dels rocams...

No diguis que no vols avançar
i, que n’estàs millor
tota quieta i assossegada
sense donar-ne una passa...

Agafa’t del meu braç
i no miris enrere,
hem de continuar per aquests
boscatges,
reblerts d’escombralls.
Treu-te el coltell
del teu cinyell,
comencem a desbrossar !

Ja saps que som dones de serra
amb ànimes de foc !

No desesperis <cuquet
de llum> !

Encara hi som a la senda
dels interrogants,
els estiregassarem
fins a convertir-los
en admiracions....

Descobrirem
el camí de les respostes,
i aleshores, els teus ulls
s’ompliran d’espurnetes,
però no et donis per vençuda
sense haver-te bellugat
una mica......Apropa’t a mi,
et faré de bastó, fins que
aprenguis a marxar tota sola;
seré el teu far que enlluerni
les teves nits, a vorera de mar.

Estic al teu costat, vetllant
per tu, dia i nit,
pregant als estels que t’hi
arropen amb les seves llaçades
de serpentines....
Ells, il·luminaran els corriols,
ocultats a propòsit,
per on has de resseguir ....

Mira’ls, nena !........
A per tu hi venen
per a que t’ornamentis
amb els enagos de la lluna plena...
Posat el vestit de les lluernes
platejades i, vola, vola ben alt,
aprèn altra vegada a somriure
i, no ens prives de la teva
gaubança.....

Enlaira’t !

Fes esclafir, de bell nou,
el teu riure...

Les teves riallades
seran el preludi
d’incipients astres
als firmaments.

Adela Payá i Prats