L'ESTRANYA PRESÈNCIA....

Paul Cézanne..( 1839-1906 )

L’ESTRANYA
PRESÈNCIA...!

Ja és ací amb mi...!

Té l’hàbit
de fer-m’ho saber
i, encara no sé
si ho fa per
alarmar-me’n
o perquè sàpiga
que no n’estic a soles...

Ell, ve de tant en tant,
ho noto per la flaire
a flors de gessamí
i, pel rastre que deixen
els aldarulls de les seves
petjades a les estances
on ell s’hi acomoda...
Me l’imagino vestit
com un arlequí..!

També té el costum
de fer-ne sonar cascavells,
encara que a la casa
no n’hi hagi cap ni u
i, a cada dringadissa
el meu cor batega
precipitadament...

Li pregunto quina cosa
en vol, però no en respon
ni tampoc s’hi deixa veure.

El que més li agrada
és llevar-me’n una arracada
de l’orella mentre dormo
i, deixar-me-la
amb el fermall tancat...
on ell vulgui amagar-la.
Aquesta és la seva signatura
i, també s’hi adelita per
desconnectar-me el televisor
quan em quedo ben adormida
al seu davant....

Ja és ací amb mi...!

Al Novembre sempre em
visita i, ja n’he perdut la por
d’estar-me’n amb un <ens>
que encara no he pogut
entrellucar...

Aquesta criatura estranya,
sent no obstant,
molt de goig per fondre’m
les bombetes del llum,
així que en faré provisió
de més i, per si de cas,
n’hauré de tenir a mà unes
quantes candeles de més.

Mentre els nens, aquests
dies juguen amb les seves
carbasses, pinzellant-les
amb trets d’humans,
jo emplenaré la llar de més
i, més espelmes, acolorint
els espais de llum tènue
per sí per atzar,
hi pugui tenir-ne
la fortuna de poder besllumar
a aquest ésser fugisser...

Adela Payá i Prats