LA VIDA...UNA XARXA...?

DIEGO RIBERA

                       

LA VIDA, UNA XARXA...?


La vida, n’és un joc
semi mentider,
barrejada amb personatges
de ficció i, de realitat:
uns, en són de dolços
i, en tenen uns cors
esplendorosos,
d'uns altres,
venen a posar-ho
tot cap per avall i,
els més enrevessats,
aterren per a
embolicar a tothom
amb les seves estratagemes.
Els titelles només imiten
els comportaments aliens,
no en tenen d’ànimes.

La majoria se’n riuen de l’amor
no creuen amb aquests sentiments,
pensen que tot n'és una invenció
dels qui s’anomenen:
creients amorosits,
aleshores, exploren terrenys
de pell i, de carn, fingint-se
embadalits, quan l’única cosa
que desitgen es amarar-se’n
dels cossos, fent mofa de
les estimes...!

La vida n’és com una sínia....!

Fa giravolts sense detenir-se’n,
on tots els éssers interpreten
els seus papers,
assajats vés a saber on..?
Uns, se’ls creuen i, d'altres
els senten amb profunditat,
s’identifiquen amb ells, però
els escorredissos, en saben
molt bé, que la seva posada
en escena, consisteix en
degradar-ho tot,
han vingut precisament, a això
a entrebancar als humans.

Encara hi som ací,
seguim jugant;
el que desconeixem és qui
s’ha inventat
aquest entreteniment,
quina cosa en vol
treure, de tot açò ?

Nosaltres,
com ninots penjadissos
s’hi deixem fer,
sense qüestionar-nos-en
que fem en aquest lloc
i, per quin motiu n'hem vingut..?

Rodolem com còdols
al bell mig, dels viaranys,
a beneplàcit,
de qualsevulla peuada,
d’ací per allà.
Un dia hi som
a la vorera d’un rierol
i, al següent,
hi som espargits
pels senderols;
ningú, mai ens ha preguntat
res de res,
només hem après a rutllar
i, poca cosa més.

Som foc d’encenalls.
Caps foradats,
enfarfegats de missatges xifrats,
dirigits de vegades,
per <ens> que potser
experimentin amb nosaltres.
I, tot per què...?
i, tot per a què..?

Aquesta ignorància nostra
de tot i, de totes les coses,
fins on ens endurà?
                    




Adela Payá i Prats