" CAVALCADA DE REIS "- Relat Poètic.

" Adoració dels Reis Mags "
  Zdenek Janda ( 1953 )

                 
“Como una bella flor, llena de colorido pero sin perfume, así es

estéril la palabra hermosa del que no actúa conforme a ello. Como una bella flor, llena de colorido y con perfume, así es fecunda la palabra hermosa del que actúa conforme a ella”.

(Dhammapada)

CAVALCADA DE REIS
( UN PETIT RELAT)

No trigaran gaire en arribar- hi
els Mags.....Se n’han detingut
al davant d’un home que presumeix
d’ésser col·laborador d’associacions
benèfiques i, d’ésser en favor de la pau,
quan ell mateix, n’és l’òvul de les
rancúnies i, de les discòrdies.
I fan esclafir el seu
riure, no entenen aquestes
contradiccions dels humans.

( Encara que aquest no sembli d’humà)

Se’l miren de dalt a baix, l’esmentat
personatge, on tots els seus recorreguts
n’han segut ensementats per llavoretes
de turment i, de sofrences,
maldestrament dirigides
contra les mullers,
a les quals sempre, el seu desig
més mordaç, n’ha segut d’humiliar-les.


( És clar, pensa que les dones hi
són fetes per al seu plaer,
 és incapaç de clissar-les com
 éssers amb els mateixos drets
 que els homes.
 Llàstima dels cavernícoles.)



S’hi pregunten sí això de pertànyer
a grups que hi ajudin als demés
només, sigui una mena de voler
compensar-ne totes les dolences
amb les quals, n’ha enllustrades
a tantes i, tantes femelles,
sense tenir-ne cap tipus
de consideració...?
O potser sigui eixa mancança
de no allotjar-ne a dintre seu
cap sentiment, cap tendresa,
el que fa que atempti contra
qualsevulla emoció.....?

Aquest profà hi viu de fer-ne
representacions vàcues
de tot allò, que mai no
n'ha cobejat a dintre seu..


( Però s’hi adelita per fer-ne creure
al seu proïsme, de quantes emocions
abasteix a dintre seu...No obstant això,
tot obeeix a una posada en escena...)


Els mags s’hi reuneixen i, disserten
de quin podria ser el present més idoni per a aquest home d’escorces
i, després de moltes càbales,
han decidit amb els <ens> cèlics
d’apropar-lo a la seva ànima,
força allunyada, .....Des del centre
de la seva essència espiritual,
li han brodat filaments daurats
fins arribar al seu cor..

Pensen que el pitjor de tot serà
a l’inici dels enfilalls, quan
aquesta criatura se n’adoni
de les seves atrocitats.

Aleshores, els Mags,
n'han disposat a curull d’ell,
d’uns aljubs on poder acotxar-lo
per sí de cas,
les Moires volguessin
emportar-se’l al seu regne.

Eros, no li perdona el joc
del qual, aquest home, n’ha fet
el seu divertiment, destrossant
cossos i ànimes sense sentir-ne
cap tipus de commiseració
ni pietat i, fent escarni
dels sentiments amorosits,
barrejant mentides amb desitjos
endolcits, falsament fingits.

Aquest Déu de l'amor, afegeix:

N’és un home boirós,
llaurat d’engalipades, que mai no
n'ha sabut estimar ningú,
què confon l’amor amb la carn,
que només sap veure bellesa
amb els llampurneigs que
centellegen al darrere dels
vitralls enllorats,
però que s’hi nega a davallar
pels abismes dels savis
coneixements,
que fins i tot, tant se li fa, estar-se’n
amb un home que amb una dona,
encara que ell ho negui per descrèdit
al davant de les seves admiradores,
i, què assumeix el paper d’invàlid
per tal de no excavar
al dessota de les profunditats;
el pitjor de tot,
n’és la seva hipocresia
per fer-ne creure als altres el que
no n'és......De voler enredar a tothom
amb paraules postisses, rostollades
de tirabuixons cargolats
amb l’escalfor d’unes estenalles
força rovellades.

I, l’ofensa més greu contra
els firmaments,
n’ha segut no reconèixer mai
les afliccions atorgades gratuïtament,
sense penedir-se’n de res;
li ha restat la gallardia i, la noblesa
per a demanar-li’n perdó a totes
i, cadascuna de les seves víctimes.


( Vol vassalls al seu recer, per a ser ell, el que sempre, en dicti les ordres...)


Els Mags segueixen trenant cordills,
mentre Eros i, les Moires han pactat
unes altres estratagemes:
Ja n’hi ha prou de tantes enganyifes
comenten, tot té el seu origen i també
la seva finalitat.

Aquests que agredeixen els calzes
consagrats de la vida, un dia qualsevol,
al seu fons, romandran ofegats..
N'és qüestió de principis...!
“ Tota causa té el seu efecte”
( Una de les lleis de l’Univers )



Els Mags que hi facin, nosaltres també
teixirem les nostres clàmides amb
afiblalls d’honestedat....I, ja es veurà
quin serà el seu comiat.





Adela Payá i Prats