PER A REME...

SOMRIURE DE ROSELLES

                                               
                                                 



                                      

PER A REME...

No fa massa temps,

que recorríem abismes

al seient d’un cine, on

gairebé ningú no n’era

i, jugaves amb el mòbil

a il·luminar la sala,

o bé, te n’adormies

i, encara que tu no

te n’adonaves,

a dintre meu,

et desitjava

les coses més dolces;

aleshores, em deies

que n’era la teva mare

adoptiva,.... però avui

me n’he sentit feliç per tu,....

El teu rostre

n’estava pinzellat

de roselles....

Ara, el teu primer llibre,

i, al teu costat, aquest

home que t’estima...

Benvolguda amiga,

gaudeix fins on puguis

i, no t’arrenques mai

dels teus llavis

aquestes flors

què des de la llunyania
ens fa trontolladissos,

contemplant-t’hi

al Parnàs de les Muses

com un estel parpellejant.

Adela Payá i Prats