L'HOME QUE S'ESTIMA ELS ARBRES...

VINCENT VAN GOGH

  

L’HOME QUE S’ESTIMA
ELS ARBRES...!
                      

Cargols de colors
jaspiats d’espirals,
queden suspesos des
dels cordills d’atzavara,
donant vida
als collarets,
que encerclats
al coll d’un home
tentinegen
a frec de les seves
esclofolles.

Un mascle grimpador,
d’arbre en arbre,
amb quatre camallades
s’hi trasllada d’un brancam
a un altre, a risc, d’exposar-ne
la seva pròpia vida amb una
errònia gambada.

Ell, el Sortiller dels arbuixells,
que al davant de tots ells,
els hi fa barretades
abans de pujar-se’n
per sobre, dels seus troncs,
implorant als firmaments
el vincle dels anells d’atzurita
que a la Terra engalzi.

Acaronador del fullam
i, dels seus rellucs,
guaridor dels nius
de tots els aucells,
deixeble de la Mare Natura
amb fórmules magistrals
primigènies,
se n’ha convertit en el talismà
de les fulles glauques.


Amb el seu cossatge
musculat, tot despitralat,
cabells llargs i, negres que
li arribin fins a la cintura,
pell bruna i, un cinyell
on allotja els seus coltells,
totes les matinades
a trenc d’alba,
regira l’arbreda
del seu paratge,
tenint cura de cadascú dels
seus estimats arbres.

Quan algú s’hi posa malalt,
agafa els seus instruments
d’encanteris i, fa conjurs
al voltant de l’arborada,
dansant i cantussejant
pregaries que només
ell coneix.

Els enronda de còdols
durant tres dies
i, a unes determinades hores
de rellotges pendulats,
els fumeja amb herbes
aromàtiques, de baix a dalt,
per a que el cel s’endrapi
amb musells de núvols,
de cadascun dels malèfics
barrufets.


Aquest home tan valuós
anomenat : “ el Xaman
dels arbrissons “
hi fa miracles
amb tot allò què de la terra
en faci rebrolls..

On ell s’hi troba,
la Natura mai ganduleja,
i, ben afanyosa a les
llavoretes acaramulla
d’un garbuix d’intrepideses.

Avui, a un roure centenari,
dels fongs malfactors
l’ha alliberat amb càntics
de veu encoratjada
i, a l’instant, totes les fulles
esgrogueïdes, se n'han revestides
del verd fulgurant
de les esmaragdes.





Adela Payá i Prats