PETITES TROBADES...

LEONID AFRÉMOV

                                                                   

PETITES
TROBADES...!

Els teus abraços,
flassades al voltant
del meu cos,
m’acaronen
de les teves
absències endolades.

Carantoines,
que m’estrenyen
fins a fer-me creure
que n’estic amb tu,
sense tu, ser-hi.

Les teves besades,
missatgeres
de les ventúries,
a les meves oïdes,
parrupegen
dolces paraules,
d’aleteigs celestials,
consolant-me
de la pèrdua
dels teus llavis.

Els núvols ben amollits,
a la teva figura
me la cisellen al damunt
dels llenços de turquí,
quan la pluja, d’amagatalls,
dels teus llagrimons
fa devessalls.
Aleshores, plego
el paraigües
i, me’ls engoleixo d’u en u.

M’empleno de tu
i, et descobreixo,
de bell nou,
amb una saviesa
que abans, tu, no posseïes.

A curull, de la meva pell,
és quan desvetllo
totes les teves paraules
encrostades a dintre de les
bombolles d’aigua.

I, et reconec, a cada vocable,
et descobreixo de nou
a cada expressió teva,
fins i tot, hi puc percebre
el teu somriure,
que al llarg del temps
havies oblidat
de dibuixar-ho, per sobre
del teu rostre demacrat.
La teva malaltia et va fer
que et difuminessis
de tu mateix.

Una altra vegada,
tornem a esparpillar-nos
en els nostres racons
del passat,
en els quals,
en fèiem esclafir el riure,
per totes les cantonades
d’aquells carrers dormilecs.

Avui plourà, a bots i a barrals,
i, encara que hi sigui massa
tard, sortiré per a recollir-ne
els teus sanglots diluviats.
La meva boca farà d’aljub
dels teus degotalls,
i, a la nit, tots els teus mots,
aigualits, en lletres impreses,
a sobre del paper, els transcriuré.




Adela Payá i Prats