Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 28 de gener del 2016

PENSAMENTS AL CAPVESPRE...



                                                               




PENSAMNTS Al
CAPVESPRE...!





Imaginem tantes vides,
totes tan diferents
de la que estem vivint,
que s’hi preguntem per què
precisament n’estem a dintre
d’aquesta.


Ens enredem per tants
llocs que mai no n'havíem
pensat trepitjar,
que sense adonar-nos-en
ja ens hem desviat
del nostre viarany,
sí és que teníem previst
assolir un camí preestablert.
I, quan arribem a certa edat
ens qüestionem on hem
arraconat tots els nostres
possibles somnis incomplits.


Cerquem baguls tancats
i, capses on al llarg del temps
hem acumulat un munt de records:
cartes, postals, regals, fotografies,
polseres, anells, collarets
i, una infinitat de bagatel·les
que de vegades,
no identifiquem amb aquell
moment remot.


Escodrinyem el passat
mitjançant els objectes,
a la recerca de les respostes.


Dilucidem el sentit d’anar-ne
amuntegant tantes quincalles
i, s’hi plantegem sinó seria
millor fer una foguera i, cremar-ho
tot d’una rampellada....Els somnis
potser de tan corcats que n’estiguin
ja els hem oblidat.
Ni els recordem !


Ens hem fet grans de sobte
i, ara pensem
que ja no ens queda molt de temps
per a estar-se’n ací a la Terra.


A la casa, comencen a sentir-se’n
sorolls de picarols, com anunciadors
d’alguna cosa estranya, que encara
no n’he descobert.


Algú hi és amb mi
a estonetes, ben escurçades.

Sé que missatges em porta, encara
que no els he pogut desxifrar
i, que tampoc sé, sí en tinc massa ganes per esbrinar-los.


Acarar la mort de front no m’espanta,
el que sí que m’atordeix és viatjar
a un indret mancat de tendreses.


Demà o despús demà ho llançaré
tot a les escombraries, n’estic esgotada.de remenar garbellades de futileses,
ja n’he perdut l’ànsia per regirar-ho tot....

Encapçalaré una nova vida, amb un
cervell renovat, com si acabés de néixer,
i, així, la meva existència, tal volta,
pugui ser- hi una mica més encisadora.


Això sí...Hi faré moltes fogates
i, tot ho cremaré entre
flames dansarines, al compàs
del meus peus ballarins,
i, aquest dia, celebraré una gran festa, inauguraré la meva renaixença, ací a la Terra, o en un altre estel.





Adela Payá i Prats




     
                                             
                                 
                                       


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada