 |
|
Joan Miró..." Dona davant del
Sol"
( Woman in front of de Sun)
|
AQUELL VESTIT...El teu vestit amb un fons de roses,de les punxes, se n’ha desfet a ull nu,i ara, només llueix de pètalsenvermellits, clapat d’algunespetites fulles glauques.Els més agosarats, de mansaclaparadores, han delirat perarrencar-te les teves florsamb moltes maniobresde dits trontolladissos.Però el que ignoravenn’era, que tots els fiblonsels tenies amagatsal dessota de les corol·lesdel teu cor...A tots aquells,que han volgut amb trapelleriesesqueixar-les, a tots ells,el pugó els ha emmalaltit.Tanmateix, el que ells nohan encertat a descobrir-neés que tu, tan sols, seguiràsrebrollant de rosesamb aquell que no pretengui maidesarrelar-te de les tevesponcelles de roig envellutadesi, que amb tu, hi vulgui rellucaral mateix temps, d’uns altresrebrolls, encara per endevinar....Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada