DIÀLEGS AMB MI MATEIXA...

Dame Laura Knight ( 1877-1970 )
 " Abismes Negres "

                                                                 

DIÀLEGS AMB MI
MATEIXA...!


                                               

Fes un passet més,
no miris baix,
n’hi ha una profunditat
immensa...!

Un pas en fals
i, de cop i volta,
el teu cos s’estavellarà
contra el rocam,
aleshores, les Moires
vindrien a recollir-te'n.

Però no vacil·lis,
tampoc et quedis
tota quieta, pensant
quina cosa en faràs.

Tira en davant
o retrocedeix, però
que la teva vida no sigui
romandre com una estàtua
immòbil, perquè potser
t’hi acostumis a aquesta
posició i, perdis l’hàbit
d’enraonar.

Has de moure’t..!

Què no em sents.
Fes alguna cosa...!

Portes un munt d’anys
abocada als abismes,
sotjant els buits
i, reblint-te de malenconies.
Sí continues així
no m’estranyaria
gens ni mica, que et decidissis
per la tercera opció:
Llançar-te per voluntat pròpia
a les fondàries dels espadats.

Dóna’m la mà, encara n’ets a temps,
però no al·lucinis, que les veus
dels abismes, no t’hipnotitzin més,
vine amb mi, et mostraré eixe capítol
de la vida que t’hi van negar
des que vares néixer, si us plau.

Només han volgut que coneguessis
tota la part nefasta de l’existència,
jo et mostraré aquells viaranys
desconeguts, poblats d’encanteris
i, veuràs com de sobte tot canvia
per tu...!

Prou de llàgrimes vessades per
aquells que s’hi complauen d’anar-hi
contra la mateixa vida,
prou de tantes sofrences amuntegades
als cors dels més afeblits.
Prou, prou de tantes barbàries...!
I, tu vine amb mi...Ja tens les ales
brodades amb purpurines voladisses,
millor enlairar-se, que morir tota
espedaçada al fons de les barrancades.
Deixa de desesperar-te, i fes arrels
de noves il·lusions.....jo, t’hi ajudaré.





Adela Payá i Prats