UN DESTÍ ENLLUERNADOR

                           
                                                                      

Cristina Alejos...." Camí entre arbres "

         

UN DESTÍ
ENLLUERNADOR



Ja has deixat d’estar engalzada
a aquell rosari de pedres de quarsos,
quan aquell dia, de Setembre,
uns ulls de gespa sintètica
de les seves pupil·les de vitralls,
et van arrabassar per sempre.

Els teus colors, de gemma preciosa,
no van saber albirar i, com els teus
centelleigs n’eren tan refulgents
amb les seves mans d’home
escorxador, a tu, et va llançar
al fons dels rierols oblidadissos..

Però has de saber
que te n’has lliurat
d’un cor ben ressec,
que en cap moment,
a ningú no va saber estimar,
només delirava
per fer-ne col·leccions
d’uns sentiments empedregats,
que arreplegava i, encadenava,
donant forma a uns braçalets
que ja ningú, no volia,
del seus canells penjar-se'ls.

Així que balla i, canta, celebra
aquesta la teva llibertat,
de no formar part dels cadenats,
on els profans dels afectes
han après a desvirtuar
qualsevol sentiment..

L’Amor te n’ha salvat dels seus
agressors i, ara et bressola
com un nadó murmurant-te
a cau d’orella, que molt prompte
a recer teu, una estima sense
camàndules,
hi serà amb tu, tostemps.

Eixuga’t aquestes llàgrimes
que no cal vessar per aquells
que ofenen les volences
i, emprèn de nou el teu camí;
segueix un destí que res
no hi tingui a veure
amb els viaranys del passat
i, atreveix-te a calcigar
uns senderols ben lluents,
on cap dels depredadors
no vulgui xafigar-los,
ben bé, per por, o per recel,
a ser-ne ells, els colonitzats.





Adela Payá i Prats