UN COMIAT EXPRÉS..

Christian Krohg
( 1852-1925 ) " Madelaine"

                                                                   

UN COMIAT EXPRÉS




S’hi va acostumar a que ella
s’estigués per ell,
tostemps amorosida,
i, ja ni cas li’n feia
de tan sobradament
estimat, que s’hi sentia.

Aleshores, s’hi va dedicar
a conquerir altres mullers
amb més joventut afegida,
desbordant una amabilitat
fins i tot, trasbalsada
per un exèrcit de llimagues.



Aquesta la seva amiga
enamoradissa,
sabedora dels seus afanys,
va fer el seu equipatge
mentre ell dormia plàcidament
i, sense cap tipus d’explicació
hi va marxar de seguida.


Al damunt del taulell de la cuina
al seu company li’n va deixar:
el seu anell d’espigues,
les arracades de palma,
el braçalet de tiges de raïm,
unes claus fictícies i, una nota
on deia:


“Si jo he segut el motiu del teu
esclavatge per a ser au rapaç
això no ho permetré pas,
així, que afua el teu bec,
esmola les teves urpes
i, tinguis una bona cacera..”


Sí alguna vegada et vas sentir
presoner, ací et diposito unes
claus màgiques que obrin
tots els forrellats,
emprèn el teu vol, el més ràpid
possible.


Vola !... Vola ! ...Vola !


I, si us plau, esborra per sempre
el meu apel·latiu.
Jo no n’he existit mai per tu.. !


Destrena els nostres fils,
torna’m els meus colors lilàs...!
I, amb aquells poemes què en un
temps passat, em vas escriure,
fes-te uns bones ales voladisses
i, elevat fins on el meu nom
ja mai més el puguis recordar...


Ara fes avinent això què un dia
em vas escriure:
Què l’amor hi tingui la durada de set.dies...!

Una fugacitat creativa...!






Adela Payá i Prats