UN AMOR DE PAPERINES...

ESCAPÇALLS AMOROSITS
A TOT TU, ET FAN SEMBLAR

UN TRENCACLOSQUES.

UN AMOR
DE PAPERINES

Ell, no volia un amor
de veritat,
en volia un amor
de talladits.

I, a més a més,
delirava per tenir-ne
un munt de finestrons
on poder abocar-s’hi
quan li vingués en gana.

S’exhibia al damunt
de les peanyes,
i, com un ninot de fira,
li agradava oferir-se’n
a qualsevulla muller
que hi fos ben formosa.
Les lletges, no en tenien
cabuda a dintre del
seu món dels guinyols.

Ell, no volia un amor
de veritat,
en volia un amor
de talladits.

Dels sentiments
en feia escarni;
de les dones amorosides
en feia mossegades
de llop afamegat,
i, una vegada les omplia
de les seves
esgarrapades i,
de les seves malifetes,
les llançava pels
barrancs dels desenganys,
amb un munt d’empentades
i, un sacseig de batzegades.

Al davant de tothom
en feia el paper d’ofès
i, de llastimer,
això el complaïa
en gran manera,
però ell, n’era sabedor
de tots els seus trucs i, retrucs.
                                   


Cada matí, segons la dona
a galejar, s’hi posava la
disfressa adient per a l’ocasió,
interpretava el seu paper
a la perfecció,
fins a afegir una femella
de més, a la seva llesta
de la col·lecció.
I, encara així, aquest garlaire,
assolia amb les seves
estratagemes,
de tenir-ne un públic ensinistrat
i, força embadalit.

Un món ben confós aquest:
d’aquells que juguen
amb els sentiments
dels altres i, tot just, acaben
essent idolatrats
pels més enfervorits
de les posades en escena.

Ell, no volia un amor
de veritat,
en volia un amor
de talladits...




Adela Payá i Prats