TRESQUERES ESPORUGUIDES...!

TRESQUERES
    ESPORUGUIDES...! 

N'has xafigat camins
arenosos,
i, al bell mig d'ells,
llambrots entreoberts
t'han engolit a pler.


Com eruga de cavorca
n'has viscut soterrat
a les esplugues de la por,
on ara amb ales de temences, aleteges amb ulls embenats.

Te n'has extraviat del teu viaró
i tot llangorós ploriqueges llagrimons de sauló.
Bufarades de solitud
t'hi acompanyen.


A l'amor, no li'n vas fer costat i, malvius com un sacrificat,
clavat per sobre d'una creu, esperant les últimes alenades
abans de la mort.

Somrius amb llavis de cartró i,
ni tan sols pots donar-li'n sentit
a les paraules pronunciades. Quequeges amb sons espicassats.



Te'n vas sortir de l'ou amb males puses, i segueixes covant- les amb pell fiblada;
corcons de molsa colrada et consumeixen de mica en mica.  

En adonar-te, mendicaràs culleradetes d'estimes,
pessics de dits acaronadors, llambregades amorosides,
i allò que hi vas menysprear, aleshores, deleraràs per
arrabasar-lo tot.

Adela Payá i Prats
👫💑♥️🌻💕        

A TONI, EL MEU GERMÀ...!

A TONI,  EL MEU GERMÀ...! 

Als set anys, germà Toni,
 ja et varen posar als meus braços i, aleshores, em sentia com
una petita mareta..

Com ploraves, germanet,
nin esprimatxat;
quantes nits t'hi vaig acompanyar amb melodies de llagrimons.

Em vas fer patir tant,...! 

No volies menjar, ni dormir, miraves el món amb ulls d'espantalls i, et va costar
parlar i, andarejar.. 

Et cantava moltes cançons de bressol que m'inventava,
et gronxava de seguit i,
al pare i a la mare els hi preguntava:
oi, que no es morirà...?

Fins que un jorn, de sobte,
hi vas somriure de cop;
Oi, quina joia veure't amb ullades resplendents;
començaves a voler-te arrapar- hi
a la Terra i, t'esforçaves
per obrir-ne la boca i, xuclar-ne el biberó.

Quan tornava de l'escola el primer que feia era anar-hi a veure't.
Vas sobreviure a qualsevulla mala predicció,
vas lluitar per tirar-ne endavant
i, any rere any, n'havies après a confrontar qualsevol obstacle.

Em sentia tan feliç per tu, que mai no ho sabràs...!


 Adela Payá i Prats
 🙃👫💑💕♥️🌏  

ELS MEUS PARES: FERRAN I XIMA

FERRAN I ÀGUEDA 

AL MEU PARE: FERRAN 


Ens trobarem pare i xerrarem paraules que ressonin enmig del Cosmos.

Tenim pendent temes de converses; hem de polir les arestes d'aquelles xerinoles.

Trobo a faltar de tu, aquell amor tan estrany, què per tal de voler-me protegir amb mans  de polps,
em feies més mal que bé,
encara que tu no té n'adonessis.

 Hui per hui, tot està perdonat, t'agraeixo tant a tu, com a la mare, haver-hi disposat d'una llar amb molts germans i, aqueixa casa enmig del camp, que amb tan d'amor cuidaves sempre.

Hortalisses creixent:
tomaques, pebres, albergínies, arbres fruiters de tota mena,
i, eixa tendresa envers la terra,
que de tu, ho he heretat.  

Pare, no trigaré gaire en marxar d'ací, no em trobo massa bé,
i, ja saps  què he estat a frec de la mort alguna que altra vegada;
als meus gens hi vas inscriure la teva malaltia, que també la pateixo.


Fes- me un raconet en un estel boniquet, dialoguem com no ho vam fer ací, i deixem al descobert,  el què ens va impedir avançar com a pare i filla.

T'estimo molt pare...!
A reveure..!
 

Adela Payá i Prats
 🍁😘🌸😍🌻   

UN FORAT AL CEL...

UN FORAT AL CEL... 

Se n'ha oberta  una vidriera
al cel, des d'on vaig arrencant garlandes de moltes coloraines.


Somriures de nens s'hi aboquin als ventanals cèlics,
em fan petons amb llavis de corets.


Projectils d'estels dibuixen a la Terra, contorns llampants i, una llengüa gegantina escup flames virolades.

Ell, l'inconegut, l'innombrable, roman a l'interior d'un globus clapejat de moradenc;
voleteja pels ventijols,
segueix entortolligat
com un cargol, a dintre del seu cascaró.
S'hi amaga endinsat en
bombolles de sabó,
amb bigotis escumats i,
ulls llorejats;
diluït entre babes nívies,
s'hi confon amb les llimagues.

A l'altre costat de l'èter,
aquells que ens ataüllen
de tant en tant, hi ploriquegen llagrimons de color bru.

A trenc d'alba, encenen torxes flavescents,
enllumenen rostres afligits,  mitiguen sofriments en demesia, treuen mocadors de núvols alabastrins,
per tal de conjugar-se'n amb els nostres degotalls.

 

Adela Payá i Prats
 😘😙🎆🎈✨       

PÚDING DE POMA...!

PÚDING DE POMA...!

El meu regal d'avui
un púding de poma
per a vosaltres:
la meva família. 

L'he coronat amb
cireres i fulles
d'herba-sana,
aromatitzat amb
canyella

La vostra companyia
la meva joia, i ja Mireia,
comença a dintre
de la teva panxeta, Joana,
a acostumar- se a les
vibracions de veu
de la seva àvia.

El meu regal d'avui
un púding de poma:
un poema escrit amb
delícies de llet,
fragàncies de llima,
trossets de pa,
fruita saborosa
i, ous daurats.  

El meu vers final una
abraçada ben grossa per a
cadascun dels meus fills,
mentre una obaga
emmudida,
s'hi passeja lentament,
d'una banda a l'altra
del passadís.

Tots alhora li hem dit:
què hi vols tastar- lo...?    



Adela Payá i Prats
🎂🍰🍾🥂🍨    

DE LLOR I DE LLUM...!

DE LLOR I DE LLUM...! 

Em ric com un cuc fins
a cargolar- me;
hi bec a glopades de vi
i de champany,
fins a perdre el cap.
Et miro de reüll i
em retornes els meus ulls decolorats,
em treus la llengüa
com ho fan els nens
petitons, mentre una
arracada des d'una orella
s'hi cau a dintre
d'una copa de ron.

Ballo amb faldilla de
volants, al compàs d'un tango d'Àstor Piazolla,
mentre una mà trontolladissa
em formigeja les cuixes
a poc a poc;
en adonar-me una agulla
de rellotge em fa cantussejar
els segons, els minuts i les hores.

Em ric i sospirejo com fulla
tremolosa,
pendulada pels panteixos d'un mascle dansarí;
omplo els meus llavis de licor,
i, et cobreixo de besades anisades.

A l'angle d'un passadís, a les fosques, ens hem despullat
a cegues,
i, els nostres cossos els hem
enroscat entre abraçades i,
carícies tendrívoles.

Una tirallonga de paraules
dolces ens han conduït a estiregassar cordills que han fet dringar cascavells i picarols.

Ens hem estimat de cos i
hem assolit ser-hi a les comportes de les querences.
Demà potser ens mirarem amb ullades avergonyides però desitjant de nou acaronar- nos tan tendrament.       


Adela Payá i Prats
🦋🥀😘🍁🍂       

CONCERTS DESCOMPASSATS...!

CONCERTS DESCOMPASSATS...!



Celebro la vida de cada ésser a la Terra. Valoro l'existència de cada criatura. Ballo i canto amb tots, als quals agafo de les mans amb cor bategant al compàs dels seus cossos.


Soterro qualsevulla eina de destrució; hi dono llum a les energies alliberadores; trenco a poc a poc les  baules; hi sóc la meva pròpia guardiana.

Hi visc de prestat en aquest planeta el qual a ningú no li pertany, menys encara, als qui s'hi han posat corones a sobre de les seves testeroles i, ceptres a les seves grapes escamoses.   

Les creus: senyals de mort per als cristians, però per alguns, que hi són al marge de qualsevol religió, pot simbolitzar-ne una altra representació: els quatre punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest.

No hi som ací, per a reviure els òbits de cap ésser, ni per a cartografiar els mapes dels difunts, tampoc hem de rendir-ne cult a cap ni una recreació, fruit de les ments delirants, les quals s'hi complauen per disfressar-ne déus inventats amb ropatges divins. 

Hi som ací per a desvetllar els secrets que duem inscrits a la nostra ànima; cadascun de nosaltres hi serà portador d'uns dons, o potser d'uns maleficis, que per a excel.lir-los tots alhora n'hem de desembolicar-los dels seus embolcalls impol.luts.

 
Adela Payá i Prats  

               🤔♥️🤗😄🌱                  

NENA, NO PLORIS...!

NENA, NO PLORIS...!

T'han despatxat, filla meva,
de la teva feina, perquè hi duus
una criatura de quatre mesos a dintre de la teva panxeta.

Així és com les empreses
hi donin suport a les mares
i, als futurs nadons: misèria i companyia.

Damunt s'han atrevit a tacar el teu curriculum amb injuries,
per tal de no cobrir- ne les despeses de la maternitat.

Mastodonts babejant diners i més diners, amb intestins obturats de monedes, merda daurada, fets pudents, mentre a sobre del brancam udolen nounats amb esgarips aterradors.

Quants terribles atacs en contra
de les dones i, la seva possible descendència,
desprotecció mordaç als qui més ho necessiten;
desemparament absolut.  

Neoliberalisme brutal que aniquila qualsevol dret a la vida,
assassins en tota regla,
les mullers i, els nens a les boques dels dracs força esmicolats, i espedaçats en trossets ben menudets.



Adela Payá i Prats
😣😲😭😓       

FAMILY IN CHRISTMAS 2018

FAMILY IN CHRISTMAS 2018

FAMILY IN CHRISTMAS 2018