CANVIS QUÈ NO S'ENTENEN..!

Imatge: Google






CANVIS QUÈ
NO S'ENTENEN..!




De males herbes
amb efectes
distorsionats
te n'has omplit
el cos.
El teu cor
ja no batega,
què ronroneja i,
en adonar-me,
centellejo
d'esgratinyades
a les mans.

Aquest arreplec
d'absentades
paraules decolorades,
s'hi va fer present
de sobte,
anunciaven
tal vegada, un trasbals
a unes valls amb
pregons d'exclusió,
no pas amb abrigalls
de voler arropar
a tothom. 

Hi vas enraonar els
sentiments de foscos
pensaments,
no obeïen als fets reals.   

De cop s'hi va fer 
de nit, i l'astre Sol
atrapat entre barrots
de filferros
ni tan sols, s'hi va
atrevir a llostrejar
d'esmorteïdes
lluminàries.

A l'amic, el vas amagar
a dintre de la capsa
de música;
aleshores,
em vas presentar
a l'estrany, al gèlid,
al qui s'hi esparpillava
de cos humitejat,
mullat de rosada.

Amb barret de palla
camuflat per un
espantaocells,
hi vas romandre
estàtic,
ja n'havies decidit
què el nostre viaró
en seria plagat
de discontinuïtats.
     
No s'entén com de
l'abundor és pot
davallar a l'escassetat,
sense motius
aparents.

Potser l'inspiració
a la vida, prové del
què s'hi mostra al
davant dels altres:
un tauler de brillants;
una exposició teatral;
el què rau al nostre
interior fureteja de
cap valor..?

El què no s'hi veu,
no n'és apreciat,
minven els llambrecs
de l'ànima, per a
aprofundir en el
què és de veritat.

És estrany, oi?

S'assemblem als
estels,
sí resplendim, un
caramull d'ulls
ens dediquen atenció,
però sí restem
apagats, cap ni un,
no en seran conscients
de què ocupem
un trosset de
l'espai- temps. 
Però estem enllà,
a punt d'emetre
les nostres guspires.




  
 
 

  

 Adela Payá i Prats
             🌞