EN EBULLICIÓ
COM ELS CARGOLS..!
Li faig mal
a l'aigua sí
estrepitosament
llanço alguns
codolells
a sobre d'ella?
En estiregassar
les fulles del llorer
li'n produeixo
cap dolor a l'arbre ?
Viure, potser,
comporta sofrença
per a qualsevol ésser
vivent.
S'hi pot existir
sense haver
d'aprendre mitjançant
els patiments?
Com algú s'atreveix
a parlar de l'inexistència
dels inferns,
havent- ne tanta varietat
immensa per a
complaure's de ple
ací on s'hi estem.
Ens hi van crear
per a aixafar-nos;
per a fruir de com
emmalaltim;
de com es morim de
vida escassejada?
Els déus creadors
en tenen traces de
sadisme pertorbador?
O tal vegada hi varen
fer una ruïnosa còpia
del què n'era autèntic
i, fidedigne?
Nosaltres també hi
som fotocòpies dels
nostres <jo> verídics.?
Programació i més
robotització.
Control i, més control.
Gaia, esgarrifada.
Amb aparatatge subtil
l'obliguen a inaugurar
canvis climatològics.
Els banyetes,
dissenyen armes
novelles,
segresten nens,
en fan experiments
prohibits.
Encara alguns
s'atreveixen a dir
què els actuants
de les malvestats,
hi són creacions
nostres: egregors.
No hi serem una raça
què va originar la
seva pròpia destrucció
com a civilització.
No, no. És clar què no.
Hi som les preses
d'uns destructors
de vida, bruts i
salvatges, què hi
van en contra de
les humanitats.
Ens tenen a mitja
cocció a dintre
d'una cassola.
En apujar el foc,
tots ben morts.
Però ho faran a
pleret per a què
no en siguem
conscients.
N'haurem d'endevinar
estratagemes, per
a enfugir-nos- en de
dintre dels perols.
O sinó ja sabeu,
quedarem bollits
sense adonar-nos-en
de què hi som
ja difunts, a punt
de ser-ne mastegats
i, engolits.
Quin drama recreatiu
de les ments més
cruels, posant en
acció el què molts
de nosatres no
haguessim ni imaginat
jamai.
Adela Payá i Prats
🐌
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada