REFLEXOS ANTI LLUM..!

REFLEXOS ANTI
LLUM..!




Què n'és de trist
veure't tan plastificat
tan sintètic, què
sembles estar fet
de metalicrat.
  
Déu n'hi do...!

Amorosida
d'un monyicot, què
amb ulls embenats 
hi vaig confondre
per un home de
carn i d'os.

Com no me'n vaig
adonar que no
n'expressaves cap
emotivitat?
Què qualsevulla
emoció n'era
teatralitzada amb
bona representació.
 
Com em vaig 
permetre,
perdre el cap i el
cor per una figura
llavorada amb
plastilina..?

O potser n'eres
un clon, amb molt
bona imitació de
l'ésser real;
o tal vegada, n'eres
una barreja de
biologia amb
enginyeria mecànica..?

Eres qualsevol cosa
menys ésser humà.
Em pregunto com
trigaria tant
en assabentar-me.
M'emmirallava en
espills trucats?

En llegir a Corrado
Malanga:
Ell aferma què només
un trenta per cent dels
humans en posseeixen 
d'ànimes,
penso què em vaig
enganxar d'un ninotet
inanimat, que per força
segueix vivint
de l'energia dels altres.

Em delectava per
transformar-me
en una criatura sense
cap sentiment,
per això em reflectia
en llunes fosques?

Quina confusió,
quina estupidesa,
hagués pagat la pena
assistir- hi a un
espectacle de titelles 
i, aprendre certes
coses importants.  

N'és clar, sembli
ser què no volia
ser com un cistell
arreplegador,
recollint-ne més i,
més sofrences.


Com tu, em volia
adelitar per refulgir
d'una lluïssor
postissa, artificiosa.?

És clar que no..!

Tu, hi vas representar
el què de cap de les
maneres no volia
arribar a ser- hi; 
no em complaïa
convertir-me
en nina de cel.lofana,
hi vas ser el meu
anti mirall, on
de dintre teu, les fades
cristal.lines
acompanyants,
es tenyien de foscor;
per tal acció no hi
vaig dubtar en marxar
abans de quedar
reduïda en un munt
d'escorrialles.









Adela Payá i Prats
             ☻