SOMNIANT CELS..!
Hi sóc la pedra
absent,
enforinyada
als teus enclotats,
repujada
de calaixos
entre escletxes,
què hi amaguin
molts secrets;
la llavor què li
dóna vida
al salze ploricó
i, al cirerer d'arboç;
el jardí isolat
de glauca molsa,
on poder tenir-ne
cura dels arbres
nascuts,
rebrostats
per sobre dels
cossos dorments.
La nina abstreta,
esgarrapada
de nafres
ensangonades,
pintant guerrers
a les murades
de les esplugues
ancestrals.
La qui duu a la
lluna plena com
una pinta al cap,
fent-la giravoltar
d'orella a orella.
La qui teixeix
braços de bedoll,
donant forma
a un llagut de
bressol,
on salpar
pels cels marins,
brodant estels
de nacre i,
d'argent.
La qui et regalimava
cossiols de lliris
blaus,
per a reblir-te
d'eternitats,
a canvi d'un poema
en suspensió.
Adela Payá i Prats
🌟
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada