UN COR EIXUT...!

UN COR EIXUT...!




N'he plorat
les llàgrimes dels
dos,
perquè, tu, n'havies
perdut la capacitat
per commoure't.

T'he refregat el
líquid salí per sobre
de les teves galtes
i, t'has sentit
sauló marí.
  
He obert de dintre
meu, el llibre de
pàgines nues,
i a sobre d'ell
n'has inscrit paraules
novelles.

No comprenc el
seu significat,   
perquè hi són
escadusseres de
sentiments.

Dius què n'ets
com un rellotge
d'agulles girant
cap enrere,
què no envelleixis
què hi pots fruir
d'una llarga 
permanència.

T'he ficat les orelles
a sobre del meu pit
per a fer- te bategar
el cor al ritme dels dos.

Reblits els ulls de més
llum, en mirar el Sol,
al fons de l'iris:
esclats de llunes
fosques, t'irradiaven
de raigs obscurits.
 
No n'ets humà,
desconec els teus
origens,
però el què sí què
sé, és què no hi pots
expressar cap
emotivitat.

Rutlles com nin
de cartró,
com avatar de 
buidetat,
qualsevol hi pot
estatjar-se a dintre
teu, per això 
t'esplaiaves d'un
munt de 
contradiccions.


L'home de moltes
cares què res no hi
pot sentir,
què hi fa calcomanies
dels altres, perquè ell,
no n'és.  
Quin sentit pot tenir-ne
una llarga existència
exempta d'emocions?

Dolorosament trist.





 




    
 


   
 
Adela Payá i Prats
            🌺