VIATGE EN EL TEMPS..!

VIATGE EN EL
TEMPS..!




El carrer segons
com el percebeixo
n'és d'una manera
o d'altra.
Entrelluco
botigues què
ja fa anys hi varen
tancar.  
Ahir, al costat de
casa, de sobte,
s'hi va fer present
la sala de jocs de
ping- pong,
desapareguda
en farà una treintena
d'anys o més.
Fins i tot, hi vaig
fer una partida.
També camejant
per la part antiga
d'Alcoi, hi vaig trobar
la llibreria on en
venien llibres de
segona mà.
Enllà en podies  
fer descobertes
extraordinàries.  
La gent abillada
com els anys
seixanta, semblava
estranya;
les dones lluien
pentinats com
gratacels.
Hi vaig contemplar
a prop de l'avinguda
d'Oliver una petita
plaça de bous,
què mai no l'he
visitada. Hui per
hui, n'és inexistent.
Potser l'he somiada.
Al ball, on anàvem
els diumenges
al " Casablanca"
en l'any mil nou-cents
setanta-tres o
setanta-quatre,
n'he sotjat
a un amic perdut,
què l'anonenàvem
amb el nom d'un
paquet de tabac:
<Winston>.  
Després d'haver xerrat
amb ell molts vespres
durant un cert temps,
juro què no sé quin
és el seu nom.
Mai el vaig saber.
Tan sols recordo què
al seu costat
n'era com estar a casa i,
a més a més rèiem
pels colzes.
Des de fa uns dies
s'ha escolat a la
meva ment, dubto
sí és viu o mort,
sí s'hi estatja al poble
o a fora d'ell.
També, vagarejant
d'ací per allà,
camí de la < Glorieta>
n'he llucat a una
nena petitona
arrencant fulles
de morera.
Déu n'hi do...!
aqueixa nina
n'era jo. Ens hem
clissat profundament
i m'he acomiadat
d'ella amb una
mà enlairada.
La nena obria
la tapadora de molts
foradets, d'una
caixa de sabates, 
on a dintre d'ella
una munió de
cucs de seda
s'hi passejaven per
sobre del fullam. 
En arribar a casa
i, prémer el botó,
el pare, ben mort,
m'ha obert la porta.
He viatjat al
passat, ...El què ignoro
és com regressaré
al temps de l'ara.
Tal vegada he
barrejat els tres
temps.
Veurem com me'n
surto d'aquest
embolic.


 

 


Adela Payá i Prats
            🍂🌟