DEL COLOR DE L'OR...!

DEL COLOR DE
L'OR...!




El dolor, no s'hi
pot entendre,
sí, un, no ho viu
en primera persona.

Com tampoc no
s'hi pot explicar
les empremtes
que a l'ànima inscriu.

Tot un mapa
cartografiat
als nostres esperits,
on enllà hi queda
per sempre gravat i,
del qual,
alguns éssers
en treuen profit.

El dolor,
refulgeix com
glavi metal.litzat,
emet lluminàries
què a tothom
beslluma.

Un fugir a
cuitacorrents
dels qui no
desitgen topar-se
amb ell.
Enagos blancs
com ondulacions
de la mar
en escapolir-se
de les dagues
punxerudes.

El dolor, del color
de l'or, esgrimeix
xerrics desesperats;
s'hi aboca per les
vidrieres, trencant
cristalls a espasades.

Revoleteja d'ací per
allà, escollint a les
seves víctimes,
s'engalana de
túniques llampants,
i, amb llavis
empastifats
de roig vermellenc
deixa els seus senyals
timbrats a les pellofes
dels sofrents.

 




  
Adela Payá i Prats
             👄