PETONS A LA TERRA..!

PETONS A LA
TERRA..!




Records
atrapats,
lànguidament
arreplegats
tots d'una,
a les caixeleres
del cervell.  

Oblits,
de les petites
dèries del
dia a dia,
donant- los
un vol momentàni
envers l'amnèsia.

Rememoració
dels llargs passeigs
sota les nits
d'estiu, 
quan aleshores
n'hi havia eixe
nostàlgic sentiment
d'observar-se
en connexió amb
l'Univers.

Embadocada
davant la lluïssor
dels estels,
les hores
transcorren ben
de pressa.
S'atrotinen
unes al damunt
de les altres.

Sempre em
pregunto
de quin
estellicó hi sóc
hostessa.
Peró n'hi ha
un munt de
senyals als cels
què em tenen
torbada.

En aquest retrocés
de memòries,
me n'adono què
vivim els moments
més emblemàtics. 

Malgrat tant de dol,
la por llueix com
dama dels paratges,
duu a la humanitat   
lligada de cordes
al voltant del coll,
de les mans i, dels
peus. 

Mireu què feu,
només heu d'afluixar
els nucs. No sou
esclaus,..!
Què no ho sabeu:
hi sou divins.

Ara sí què seria
una benedicció
fer-ne esborralls
dels records,
de les ofenses i, de
les submissions.
Enviar als genocides
a fer punyetes.

Em queda a dintre
meu, les recreacions
més formoses,
què segon a segon
començo a actuar-les. 

Amb pensaments
creadors, una terra
diamantina, en farà
naixences de tot allò
què li va ser usurpat. 
Dels mantells foscos
en serà desabillada,
dels tocapebrots
en serà alliberada,
en llaunes de metall
ficarà als saures,
fins a unes altres 
destinacions.

A la fi, els humans
de la Terra, viurem
en dolça harmonia,
sense cap intrús
qui pugui posar en
acció, les seves
paranoies,
des de tants mil.lenis, 
imposades.

Cantem, entonem
melodies,
< Tiger>
em deus un romàntic
ball..!
Pareu de fer tant de
soroll amb les cassoles;  
els flabiols i, els
clarinets inicien
un preludi encisador.


Dansem..!

   





Adela Payá i Prats
             💛