LA VIE EN NOIR..!

LA VIE EN NOIR..!





Bona tarda, estimat.
Rebrolls de
tomaques verdes,
al so d'unes
campanades
repiquetejant des
de l'església.
L'hort artesà,
ecològic,
què ens hagués
delectat,
a fer la mar.

Hortalisses fruint
de les carícies del
Migjorn;
balanceig dels fruits
a cops de Sol
i, de ventades;
els camperols, els
artistes de la Natura.

Deslligada de tot
el què m'estimo,
he de viure ara mateix
entre un cel rabiüt i
una terra eixarreïda.

Acollida de mans
i, de dits,
de somriures,
i, de cants innocents,
en varen fer
invitacions forçades
per a romandre a soles,
sense els arbres
i, sense la gleva;
escadussera dels
matolls i, de les flors. 
Tu, te n'havies anat.

Desprotegida de 
les teves mans,
entre plors de
bressols,
la pena no trobava
consol.
Com enemics:
els còdols en
tresqueres fosques,
i, com fanals, els
teus ulls blaus. 

Un temps escassejat
dels vincles d'una
ànima germana;
a la qual un vampir
se la menjaria a pleret;
una solitud com mai
sentida;
amb aldarulls de
destral, colpejant
contra els arbusts.

Un desarrapament de
tot, fins a adormir-me
entre les esponjoses
nuvolades;
una ànsia rapaç per
desfer-me
del meu propi cos,
membre a membre,
ungla a ungla,
pèl a pèl.

Escomeses brutals
sense permís,
invasió d'éssers
malèvols,
possessions fins
el deteriorament
i, la mort jovenívola. 
 
Desaparició total,
evaporació,
dissolució,
cap senyal al planeta,
un mal son amb
projecció humana
des d'un estel.

Te'n vas endur amb tu
mitja part meva,
què encara no l'he
poguda recuperar.

On t'hi trobes, menges
tomaquets?

Doncs des què vas
marxar, cap pacte
hi va ser respectat.
Ens varen extorquir
tot allò què
aparaulàrem.

" La vie en noir '

Els firmaments
enfurrunyats, 
amb bocanes
de llamps i trons;
la Terra, escopint
llances de foc,
i, al bell mig de tot:
els sofrents, 
injustament 
apedaçats. 

Bona nit, estimat,
un altre jorn 
deslligassats. Dins
de poc, el teu sant.  
M'he comprat una
disfressa de flama.

     
  



Adela Payá i Prats
             🍅