PARLANT AMB TU...!

PARLANT AMB TU...!




Ja veus, estimat,
quina brevetat,
quin batibull.
Quant de desgavell.

Res no s'hi pot
comprendre,
quan les paraules
han restat silents
de les seves
accions
usurpadores,
ocultant el què
n'era de ben
important.

Insonoritzen
murs,
com emmudeixen
sentiments;
cap soroll,
ni xiulet.

N'hi ha que romandre
impertèrrit,
dempeus,
fent salutacions
rígides.

El cor segueix
ben emmurallat,
ni un lleu somriure, 
cap gest què delati
els amagatalls
des d'on s'hi oculten 
els secrets
encuirassats.
 
Rosegons
d'emotivitats
esquarterades
palesen la feresa
que pot camuflar-s'hi
per un bon escut
al davant
dels qui no saben
per on van els trets.

La forlalesa la
mesuren per no
fer-ne demostracions
de les querences.

Esparadrap
a les boques,   
mans enferrisades,
sesibilitat avortada.

Ja veus, estimat,
com alguns
en fan de l'existir
un torneig de
gladiadors,
exposant-s'hi
de cara
a la mort o de
cul a la vida.

Quan n'hi ha
tant pel qual
extasiar-nos;
tant pel que
commoure'ns;
tant pel qual
esbaliar-nos;
aleshores,
indecentment
aterren les 
temences
arrossegant
xarxes buides
amb propòsits
d'arravatar la beutat
de cadascun dels
paratges.

Ja veus, estimat,
quina brevetat,
quin batibull.
Quant de desgavell.

A l'amor l'esquitxen
de bretolades,
quan les ànimes
s'hi neguin a fer-ne
demostracions
d'afalacs.
Inventen tretes
per tal d'excusar-se'n
dels rituals amorosits.
  
Calciguen belles
espectatives,
transmuten somnis
per les psicodèliques
mentides;
fins i tot, desencisen
la màgia de la creació;
d'això se'n diu:
Ignorància.

Has fet bé de marxar,
t'has evitat l'angúnia
d'embrutir-te'n
els lluents ulls,
com també
d'endomassar-te'n
la pell d'arrapades
verinoses.


N'havies patit en
excés amb tantes
malalties afegides
de més, ja
des de la teva infantesa
fins la mort.  
    
 





Adela Payá i Prats
            ☻