CECS, SORDS I MUTS...!

Clemencia Lucena
(1945-1983)




CECS, SORDS I
MUTS...!



Algunes criatures
en són instruïdes
per les raonables
conveniències
amb sospireigs
mesurats,
una respiració de
més i, ja hi són fora
del cercle.    

Aplaudiments als
taral.lejos, d'acord
amb el pensament
establert,
sinó rimen de la
mateixa forma,
bastonades ben fortes.

Programació de
les paraules i, dels
fets, n'hi ha què crear
desconcert,
desestabilització,
tot menys pau i, 
equilibri.
L'harmonia conjugada
en temps inexistents.

Naixements de fongs
a l'interior del cap,
hi ballen sardanes en
grups arrodonits,  
instauren marejos
fins a capitombar de 
bocaterrosa contra
les neurones, contra
les llambordes.

S'hi vol viure
còmodament,
ajaçat per sobre
de les mentides.
Les veritats
esparveren en
demesia.  

Com anem a fer
canvis a la Terra,
sí alguns mireu
cap a un altre
costat,    
si ja des del principi
accepteu tantes
engalipades, i no
qüestioneu cap
imposició.?

Açò trigarà un munt,    
sempre a mans dels
llangardaixos; 
la nostra llibertat
arravatada per tots
els costats.

Els humans, capcots,
sense dignitat
ni fermesa, arrenglerats
d'u en un, camí
de l'esclavisme.

Quina pena més gran,
amb tot el què podríem
transformar
sí ens donéssim les
mans, capficats en
protagonitzar
un món millor per a
tothom.        


Se'm trenca l'ànima..! 

Quan surto al carrer
no puc suportar
aquesta alienació
de submissions amb
boques encobertes,
escridassant a la mort
de mica en mica.
Fins i tot, es presumeix
de mascaretes:
últim model amb
estampats de pintors
cèlebres.

 Quina vergonya..!

Els botxins se'n
riuen de tots nosaltres,
ells, coneixen les
intencions. 
Nosaltres els babaus.


Quin calvari..!


 



Adela Payá i Prats
             💎