FENT FOGUERES..!

FENT FOGUERES..!



Encenc el foc,
pare,
com tu ho
feies antany
enmig, dels
bancals.

Cremo els escrits
i, els dibuixos,
m'omplo els ulls
de llàgrimes
purpúries. Ja no
en demano res,
perquè avui hi
vaig disfressada
de flàmula.
Atenc els desitjos
dels altres.

Més de mitja vida
s'ha fet cendra
entre les
esplendoroses
brimarades.
 
Per les coloraines
carbasses em sento
atraguda,
perquè les brandes
tostemps les he
contemplades amb
eixes cromacitats.

Flames caquis,
flames mandarines,
barreja d'or i, de sang,
aromes romanceres
què deliren per
recordar-me'n
la flaire del que
per força, n'he fet
esvair-se.

De mans buides,
als firmaments
els he encimbellat
de versets,
i, els he acolorit
de figures esplèndides.
Sí mires amb ulls
altius, ataüllaràs
un formós collage.
  
Poemes d'escorces
almivarades
per endolcir-vos
els vostres cossos
de neules.

Avui, estimats
viatgers, amb
èlitres de fogalleigs
em canonejo envers
els vostres aposents,
només l'instant
precís per fer-vos
un dolç petó.

Encenc el foc,
pare,
però ho faig a la
cuina, a dintre
d'un atuell de
fang. 
No hi vull tindre
constància del
què he viscut.
N'ha sigut força
dolorós.
 
M'inventaré unes
altres línies de vida,
on sereu tots
vosaltres, emplenats
de tendreses i,
de presències.

Hi som creadors
i tot ho transformarem.
Foc, aigua, terra, aire
i, èter.

Començo a fer
sortilegis amb els
cinc elements.
Demà serà un altre
dia, i al reflectir-me
en els vitralls cèlics,
potser hi pugui
ataüllar milers de
visatges, acomplint
afanys.


  


 



 

 

Adela Payá i Prats
             💋