EL NOM, TROBAT..!

EL NOM, TROBAT..! 




Fent l'òbila
fent el borinot,
llueixis de mans
consolidades
amb ferro forjat. 

Tan junyides hi
són, què no poden
desenganxar-se'n.
El ferrer, una bona
feina, sí, què la ha feta.

Tan voler cloure
portalades i,
ventanals, què hi vas
badar en posar
les urpes a sobre
de l'enclusa.
  
Del teu ofici de
campaner,
et van despatxar,
i, com mestre
peticionari, 
al davant del crucifix,
penjat des
de les murades,
transmeteixis tots
els precs dels
parroquians.

Fent l'òbila,
fent el borinot,
passes els dies
agenollat.

Als santets, els
has demanat un
miracle,
i, en descloure els
ulls, a la matinada,  
i, contemplar-te
al mirall,
dues peülles 
es reflectien
força desajustades.

Potser te n'havies
encomanat al sant
errat;
a San Antoni, 
li'n vas demanar 
què et retornessi 
les dues mans,
però es veu què
n'estava una mica
despistat i,
en comptes d'acomplir
el teu encàrrec,
un cosset d'ase, hi
va bescanviar pel
teu cossatge d'humà.      

El capellà, ben devanit,
te s'han dut a l'hort;
alforges ha carregat
a sobre del teu llom,
on ompli les bosses
de pomes i raïm.

Per molts brams
què n'has emitit, 
el rètor et mirava
complagut.

A cau d'orella 
n'ha afegit:

Quina comanda
més agraïda; 
en feia anys què
li demanava a  
l'arquebisbat un
animal com tu,
i, a la fi, heus ací,
el meu ruc,
tan esclarit, que 
ara només
ens resta cercar- te
un nom.
  
L'inspiració ja ha
arribat:
Et batejarem amb
el nom de: Blanquet.
 
Benvingut hi siguis
al món de les
bèl.lües, 
ja no n'hauràs
d'atendre més 
pregàries de ningú.  


  
       

  

Adela Payá i Prats
            🐎