EL FUTUR, ABALTIT..!

                  Nebulosa de l'anell






EL FUTUR,
ABALTIT..!




Em perdo entre
l'ara i el passat.
El futur no el
contemplo.

Polseres d'argent
amb molts penjolls
m'embadalien
amb la seva
dringadissa.   
 
M'estimava la
vida amb la seva
senzillesa,
els seus colors,
els seus aldarulls.  

Però de sobte
un jorn tot ho
esguardava d'una
única cromacitat
i, només escoltava
els parrupeigs dels
coloms, arrecerats
a l'ampit  dels
ventanals.


N'estava somiant,
em vaig dir,
els cels relluïen
d'esmaragdes,
la Terra n'era un
pou immens.

Tu, n'estaves ajaçat
a sobre d'un llit
a l'hospital.
Avui, el teu sant, 
encara que penso
què on t'estàs
gaudiràs d'un altre
nom.
El desconec, ja
en tindré temps
per assabentar-me'n
de com es deletreja.

Em perdo entre
l'ara i el passat.
El futur no el
contemplo.

Hi sóc escadussera
d'ambicions,
perquè no ansio cap
cosa,
el meu temps ha
transcorregut fent
neteja de tot,
buidant les àmfores
de la meva ànima,
esborrant idees amb
les quals no
combregava.
 

N'hi ha un repiqueteig
dolç de paraules
alades, què no sé
d'on venen,
elles em tranquilitzen, 
enlenteixen el ràpid
batec del cor,
donen assossec al
meu esperit trontolladís.

Massa incertesa, 
graonades difuminant-se
en voler grimpar
pels cels;
mans gegantines
empentant-me al
meu lloc d'origen; 
i, jo, capficada per
descobrir què n'hi
ha més enllà de la
Terra.  

A partir d'aquest
moment ja hi puc
albirar molts colors
i, escoltar fins i tot
el cant dels estels.

Només vull rodolar,
fer giragonses al
voltant del planeta
i, arribar a eixe punt
on tot canvia d'ordre. 

Dins del desordre
trobar els raonaments
d'una munió de
qüestions, freturoses
de respostes.
  
 






Adela Payá i Prats
              🌟