PARLANT AMB CUPIDELL..!

AGNOLO BRONZINO,
"Al·legoria de Venus i Cupido",        




PARLANT AMB
CUPIDELL..!



L'amor l'hagués
volgut viure
com una contínua
inspiració
in crescendo,
amb solfejades
ascendents fins
als estats místics.

No pas com una
excusa;
com una nit teixint- se
de més negror;
o com un retret
amb segones
intencions.
. .

L'amor de vegades
hi va empolistrat
de parracs,
d'esclops foradats;
de paraules obscenes;
de desitjos instantanis. 

Estimes nascudes
des del cos, no pas
des de l'ànima.
Tampoc, llucades des
d'una connexió entre
la matèria i l'esperit.
Tan sols un efluvi
emès pels transmissors
neuronals:
una secreció bioquímica.  

Barreigs de moltes
criatures amb intercanvis
d'energies de tot tipus.
Estat epilèptic d'un
munt de convulsions.
Estralls de figures
en dispersió.

La profunditat de les
volences, n'és com un
llarg viaró on s'hi trenen
fils i més fils, 
on els vincles
s'enforteixen a força
d'anar compartint
una munió de vivències
harmònicament.

Les estimes, potser,
n'haurien d'incloure
una mena de saviesa
i, de coneixements,
de comprensió i,
de compassió,
de comunicació i,
d'una fluïdesa rítmica
en l'exploració d'un
ésser canviant i,
en perpetu moviment.
No pas en un
ésser inexplorat
tostemps, pel gust
de contemplar- lo
de pell enfora.

En tot el què n'hi ha
per descobrir- ne
de pell endintre,
ens restaria més 
d'una existència.

L'amor l'hagués
volgut sentir
com un volcà en
erupció, què mai no
s'hagués plantejat
el fet de detenir-se'n
en la seva expulsió 
de magma candent. 
 
Una inacabable,
acció d'entrega,
d'oferiment,
de nodriment, fins
al punt de prémer
les tecles
als instruments
musicals còsmics.
  

Sentiments en
expansió no pas
en retracció.
Enlluernar al nostre
benamat de més i, més
centelleigs al llarg
del temps, no pas
de contenir-lo
en boles de cristall
reblides de gèlida neu.
 



  
 

   
Adela Payá i Prats
             ❄