AL TEU JARDÍ..!

 

Gustave Caillebotte
    (1848-1894)







AL TEU JARDÍ..!



He traspassat
els filferros del jardí,
i enllà t'he trobat
assegut al damunt
de la gespa,
sota un frondós roure.

Em fas regals de
fulles estrellades
que espargeixis
a sobre de les meves
galtes,...Esclafim
el riure de bona gana.   
 
Un cistell de figues
han acabat a les
nostres boques, i
xarrem de quan
hauríem d'abandonar
aquest planeta.
 
Em comentes què el
teu cos comença el
seu declivi,   
què no tots els dies
et són fúlgids. 

Arrossegues esquerpes
idees què t'han ocasionat
un deteriorament del teu
cos. El què no ha estat
resolt s'ha esdevingut
en malaltia.

Som dues criatures
recolzades per les
espatlles, a l'entremig
de dos mons,
esguardant muntanyes
contraposades.

Mentre els teus rierols
s'assecaven, els meus
s'omplien de més aigua.
He compartit amb tu
l'abundós líquid cristal.lí. 



  
 
 
 
 
Adela Payá i Prats
            💧