VIOLER..!

 

VIOLER..!

Violer, violer
estén els teus
branquillons de
florades enrossides
on ell s'hi està.

Perfuma'l de dolces
essències,
clenxina-li'n els seus
cabells ennegrits,
abraça'l de part meva.

N'és cert què en tenim
converses pendents,
diàlegs entretallats,
llàgrimes que vessar
a duet i, joies arraulides
als cimalls de les
muntanyes.
Elles esperen amb ànsia
què tots dos plegats
hi anem a replegar- les. 


Violer, violer
pregunta- li sí on
roman pot llaurar- ne
camps de flors
i, arbres fruiters.
Si pot escoltar- ne
el cant dels ocells
i omplir- se'n l'ànima
de raigs estel.lars?  
 
  
Dus- li les meves
paraules antigues
que parlen d'amor
de vida i de llum;
aspergeix la seva
figura de sàndal
i, de mòres silvestres, 
de pi i, de gesmil. 

Rebleix les seves   
mans dels fruits
de l'abundor i
pregunta- li
si encara se'n recorda
del nostre tòtem:
un peix gran del qual
en fèiem ús, per a
que ningú no
s'assabentés
de cap cosa a la qual
anomenàvem amb
signes xifrats.     
 

Violer, violer
en tancar el portell
al meu darrere
i vagarejar entre
núvols de safirs,  
vindrà ell a
conduir- me'n
pels senderols
llumeners?
 
 
 




 
  


Adela Payá i Prats
            🌻