CERCA LA TEVA LLUM..!

 

CERCA LA TEVA
LLUM..!




T'enllumeno el rostre
de candeles ajagudes
a les meves mans.

Escombro el polsim
negre, relliscat des
dels teus pòmuls. 

Des de quan t'habita
aquest sutge a sobre teu? 
 
Et clenxino els cabells
platejats,
on en incidir un raig de
Sol, em sembla molsa
blanquívola.

Et raspajo els teixits
ensutzeïts,
és com sí haguessis
estat tancat a dintre
d'una arqueta.
 
D'esguard confós,
em demanes què
deletrege els teus
viaranys orbitàris.
   
Exèrcits de figures
de metall,
en fan guàrdia en
voler- los traspassar. 


N'estàs reblit de
tanta opacitat,     
què els qui et poblen,
cada vegada, s'hi
recobreixen de més
i, més panòplies 
metal.litzades.

No et puc salvar,   
però sí què et puc
regalimar guspires
amb les quals
poder impregnar-te'n.
 
N'he vingut  perquè
la teva ànima m'ha
escridassat,
se sent presonera  
de dia i de nit.

Només tu, n'hauràs
de fer- li'n front
a eixe estol de panderoles
arrenglerades.

Res no et demano,
l'amor és o no és,
en mi sempre hi va
ser...Ara mateix,
envers tu, s'hi apropa
un eixam de lluernes
amb llums
verdosenques.
 
Des d'ací fins on
tu t'hi trobes,
s'estendran espurneigs
continuats;
sotjaràs a redossa del
teu cos arèoles
d'Arc Iris.        
   
Tenir- ne cura de tu
a la distància, n'és
l'única cosa què a
hores d'ara, hi puc
dur a terme. 

Despobla't de la
teva host d'invasors,
endevina on has
deposat la teva llum
i, no triguis massa
en recuperar- la.


   






Adela Payá i Prats
            🦄