ESQUITXOS D'AMOR

 

RON HICKS
    (1965)



ESQUITXOS D'AMOR

     



Aombrada de nit,
arraulida entre
llençols de cotó,
resto metal.litzada, 
on, ell, només s'hi fa
present
de rogallosa veu,
i, de figura evanescent.
 
De dia, romanc
acotxada encara
entre els últims raigs
platejats.
El meu rostre n'és
clapejat de petites
pigues lunars.
 
Estimat, posa't
l'abillament
d'estel llumener,
vine a trenc d'alba
a entapissar- me'n
dels colors del
frondós nespler. 

Arrenca'm els argentats
teguments i, maquilla'm
el cos de carbasses,
de roses i, de lilàs,
de grocs i, de moradencs.

No vull ser- hi
monocromàtica.
Emplena'm de pigments
vius, de gargots llampants.
Rebrega'm al bell mig
dels teus fornits braços,
al dessota d'un astre
incandescent.

Cargolem- nos- en
a sobre de la carabruna
i aromatitzada gleva,
filem la nostra closca
de brodats amorosits.

Et dibuixaré ulls de
mussol i, llavis de dofí,
tatuaré el teu cos de
butllofes safranades,
i, al capvespre en
amagar- se el Sol
lluirem com ell: dos
fanals en moviment.
 
Aboca't al meu ventanal,
colpeja els cristalls, 
abans de ser-hi endevinat
per la lluna engelosida.

Al so dels efluvis
assolellats d'Hèlios,
apropa't i acobla't
al lloc desocupat de
la teva silueta,
al damunt d'un llit
escarser de la teva
delejada presència.   
  

Atansa't, lleva't
el ropatge d'escarabat,
i, estimem- nos- en
com mai ho hem fet.   
Què el nostre càntic
espiritual enllumeni
aquest planeta, àvid
de tant d'amor.
  
 
 
 
 
Adela Payá i Prats
               💕