ENMIG DELS SOMNIS..!

 

ENMIG DELS SOMNIS..!




Ja no hi són els
caquiers ni els
codonyers,
tu, què els guaries
amb tanta cura
estimat pare, adés
absent de la Terra.
Tampoc no hi és
el til.ler i me n'adono
que els arbres
un rere l'altre,
s'acomiaden de tots
nosaltres, de la
mateixa manera què
ho vas fer tu, pare.
Espero poder albirar- vos
a tots, en traslladar- me
a un altre indret del
Cosmos.
Les il.lusions com fulles
de tardor, també
s'hi garfullen pel sòl,
o ben bé ballotegen
al bell mig de les ventades;
van d'un lloc a l'altre
amb l'enyor de romandre
enganxades dels seus
branquillons.
Miren a dalt, com ho faig
jo, en voler assabentar- me
des de quin estel hi vaig venir.  
Ha desaparegut també
eixa joia inexplicable
què ens feia refulgir
d'un munt de centelleigs. 
A poc a poc, s'esvanim,
ens deslliguem de les
nostres arrels, i Gaia
em diu què m'assegui
a sobre de l'escambell
què m'ha segut atorgat.
Als somnis sempre el
trobo aquest paratge
màgic. A la vida
suposadament, real,
desconec on és.
És un caminoi amb
baranes de fusta, què
voregen un rierol
cantaire, al dessota
d'un cel estrellat però
absent de llunes. 
Gaia, em dóna la
bevinguda i xarrotejo
amb els meus Germans
Intraterrenys.
De vegades en descloure
els ulls, arrossego
una tirallonga de somriures,
però mai no recordo
les converses al complet.   
  


 
 

Adela Payá i Prats
             🍃