TERRONS DE SUCRE..!

 

TERRONS DE SUCRE..!




Sembla feta de paper
mullat i de tiga corbada
a la recerca de l'aigua
i de la llum.

Perduda entre les
escumejades onades,
neda a la deriva
mentre el cel n'és ple
de globus multicolors.
 
Des què hi va caure
aquell tronc glaçat
al bell mig de dues
ànimes estabornides,
s'ha deixat d'escoltar  
el titil.lar dels estels.
 
El Sol, des què els
amants és desgranaren,
llueix sense tremolor
amb parracs descolorits.

Les distàncies no
s'han escurçat, tampoc
no s'han allargassat,
hi són inexistents, des
que l'amor s'hi va reblir
d'indiferències. 
 
Boques engendradores
de grans de raïm,
vessats des del líquid
roig, acabats de ser- ne
embeguts a glops espaiats.

    
Els creadors dels fruits
amorosits,
n'han omplit cistells
de cristalls moradencs.
     
L'essència amorosida
a hores d'ara, espargida,
en fa rellucs de llavis
acoblats,
de cossos cargolats,
mentre, ells dos,
els afeccionats d'antany,
han restat petrificats
de rocam i de gelor.
   
Les tendreses s'han
encapsulat en òvuls
empedreïts, esperen
amb placidesa, ser- ne
arravatades de dintre
dels ous.
 
L'amor reballat per les
airines, amb caputxeta
de núvol incipient,
comença a desglevar- se
de mica en mica
en terrons de sucre.
 


   

 

 Adela Payá i Prats
              💕