UN AMIC INVISIBLE..!

 

UN AMIC  INVISIBLE..!




Entre els espetecs
d'un picar de mans,
enllà, tu t'hi estavas,
cobrint- me de vels
guaridors.


Recorríem camins
de verds envellutats
i, ben al lluny, un home
foll, batzegava els
matolls indefensos. 

Sentíem ploriquejar
les flors,
i, vas enviar un estol
d'aus carronyaires
en direcció a l'home
desbaratat. No et
delectavis
per danyar-lo,
tan sols volies
espantar- lo.   
 
Entre càstigs,
desconsolada, m'hi
vas oferir la clau què
descloïa el forrejat.
Al pati jugaríem fins
que el Sol s'hi
va amagar.

De les ofenses fruit
de les enveges,
m'invitaries a fer- ne
obviats,
i així, m'hi vaig desfer
d'un munt d'adversaris.
  
Hi vaig prendre gust
per estar- me'n a soles
i, sota els sospireigs  
de les arbredes,
aprenia a dialogar
amb la Natura.

Pins i Anouers
Ametllers i Rosers,
a tothora vorejada
d'amics...

Quan algú s'hi apropava
amb males intencions,
el gat negre d'ulls
verds, en feia acte
de presència.
Aleshores, el clissava
com un formós tigre. 

 
Entre baralles d'anar
humiliant criatures,
sempre afegies:
que havia de posar- ne
esment en allò que
n'era just.

De les més de vuitanta
llunes de Saturn,
em dius què viatjarem
enllà, en eixorivir
els meus dons.

Albiraré pluges que
no toquin el sòl, com
suspeses enmig dels
espais, meravelles
dels impossibles,
fetes reals, jamai
contemplades.

Em vas esmentar què
vessar llàgrimes
en menaria a recobrar
la saviesa, però encara
no puc comprendre
aquesta creació 
fonamentada en les
sofrences.
 
Avui, em dols,
amic de l'ànima.
Restem silents..!

   
 



Adela Payá i Prats
             🦁