OBLITS..!

 

OBLITS..!

L'oblit, monòlit
de cor encongit,
gemma preciosa
deslluïda,
pedrís esllavissat
pels marges de la
memòria.


L'aurora a cada pas
ens ofereix colors
diversos,
què mitjançant
el seu desemmandrir-se
va desplegant- los
a poc a poc.
A cada jorn, cromacitats
similars ens desvetllen
dels somnis policromats. 


Fem fora la desmemòria,
arrepleguem cadascun
dels records, siguin com
siguin, orlem- los de
florades i de perfums
entabanadors.
 

Què els bruixots al nostre
pas, s'hi transformen
en talles d'àngels blancs,
surant pels rierols d'aigües
límpides i, cristal.lines.


Als titelles maniobrats
pels seus amos,
fem- lots giragonsar de
moltes voltes, fins que
recobrin el seny i aprenguin
a tallar els fils què els
uneix als depravats. 
  

L'oblit, monòlit
de cor encongit,
l'home presumptuós,
al bell mig del seu
pitram, n'ha fet esclatar
una munió de codolells
des del fons de la seva
escrostonada coral.lina. 


Pluges d'arenes als
deserts s'escampen,
des d'on gairebé res
no creix de natura viva,
on els cervells eclipsats
han soterrat les seves
remembrances als clots
del sabulós.
 

Caps buits força
anestesiats, rodolen
pels caminois dels
cactus i dels ofidis, 
les seves ments les
han adobades de
fantasies i de buidetats.
  
 

 

 
 
 
   
Adela Payá i Prats
              😴