EL VESTIT ALAT..!

 

EL VESTIT ALAT..!

Gebrada, des que
tu hi vas decidir provar
els teus èlitres d'alabastre.

Els somnis robats,
l'hort, orfe de les nostres
mans, les flors beuen rou.  

Aqueixa casa reblerta
de tot allò que hi volíem
inaugurar, avui, deserta.

L'espill mig trencat a recer
del safareig, encara reflecteix
els nostres rostres somrients.  
    
Un temps on l'amor no albirava dreceres d'impossibilitats;
rebrolls per les voreres eixorques.

Ens afermaven en qualsevulla
essència vital, donàvem llum
onsevulla, malgrat les adversitats. 

Segueixes afegint- te més
plomes, has assajat cadascun
dels teus vols, et miro i ric.  

Les nostres boques volen
segellar- les, embolcallades
de draps, s'hi cruspeixin de mots.

De les ofegades paraules n'he
arranjat un ramell de lliris blancs
per orlar-te els llavis muts.     
 
Voletega, ànima lliure, ben aviat
hi seré a frec teu, el meu cos, cada jorn, ha de recompondre's.

Ha de contenir- ne el plor; el cor
rau com trencaclosques per ser- hi
esbrinat, hi pesa més del degut.
 
Un llostrejar de tènues llums;
l'amor desbaratat; un viure a
contracor; la joia desenjoiada.
 
La misteriosa existència em fa
fora per moments, camino a
soles, però ara ja no m'arrapo

de ningú..Flueixo com aigua
oscil.lada, de vegades m'arremolino
al voltant dels rocs,  

fins que assoleixo avançar
i, descargolar- me'n. En arribar
on he d'aplegar, he de xiular- li

al meu esperit : Prou, ja
n'estic farta de complaure't. 
No vull continuar experimentant

tantes bestieses..SÍ això ha de
prosseguir d'eixa manera,
sí us plau, dus- me'n els alots.

La Terra m'atrapa, les airines
en menen on tu hi ets; les
aigües em cantussegen i,

el foc em fica al fons de la
gargamella dels dracs. Hi vull
emprovar- me'n el vestit alíger.  

    
 

   

 Adela Payá i Prats
               🍃