Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 12 de novembre del 2020

PLANS DESCABELLATS..!


 




PLANS
DESCABELLATS..!



Recullo la roba
assecada a l'estenedor,
mentre, ell, em clissa
a la distància amb ulls
desenfocats.

Qui t'habitava, estimat...?

Xafigo la pinotxa
suaument, fent- la
cruixir de sonoritats
escarritxades,
mentrestrant, tu, t'hi
tapaves les oïdes.

Estiu últim, on entaulats
jugàvem a les cartes,
i gaudíem de la
companyia dels nens.
Ja mai més hi seríem
arreplegats tots junts
al cor de la natura.
       
Emperò, tu, començaves
a perdre't pels caminois
què no en tenien final;
de pensaments ofuscats,
cada jorn ens presentaves
a una nova identitat.

Qui t'habitava, estimat...?
   
Aleshores, ignoràvem
el teu procés d'incapacitat
permanent.    
Les teves facultats es
deterioraven de mica en
mica.

Els <no> i els <si>
intercanviaven el seu
lloc indistintament,
desconeixíem entre
tants personatges on
te n'havies amagat.   

Almenys, estiuejàrem
tots plegats,
abans de la teva
colonització invasora.
 
La vida ens enfortia
per a més endavant
afeblir- nos-en
d'incomprensions.

A poc a poc aniries
apagant- te,
els teus ancestres et
visitaven i parlaves
amb ells.

L'Àngel Azrael tots els
dies ens feia companyia. 
Shi presentava amb
túnica blanca foradada,
on des de cada trau
se'n sortien lluminàries
a gavadals.

Qui t'habitava, estimat...?

Anys tràgics on se'ns
negaria el fet de ser- ne
feliços..
Potser veuríem
la mort com
una continuació de
l'existència. ?

Havia d'aprendre a
deslligar- me'n de tu.
Mai sabràs l'esforç
incommensurable
què suposava saber- te
a recer de les Moires.
 
Doblego la roba a dintre
de la cistella, 
tu t'agafes el cap entre
les teves dues mans,
ajupit al terra.

Em comentes què a
dintre de la teva testerola
retrunyen un munt
de tabalets. 
El teu cap s'ha convertit
en l'aixopluig d'una banda
musical ben enfollida.
 

Una veu estranya
m'alertava de que alguna
cosa espantívola
s'hi apropava a passes
alentides com ballarina
enlairada.

.  
No n'estava preparada
per haver d'experimentar
tantes calamitats.
Qui havia dissenyat aqueix
desenllaç tan pervers.?
 

Qui t'habitava, estimat...?
  




Adela Payá i Prats
              🐽
  
  

 


 

    
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada