VIDA...ANADA I TORNADA..!

 

VIDA...ANADA I
TORNADA..!




Aquest lànguid
caminar,
vorejada de flors
i de còdols
aminoren
el meu errar;
em faig conscient
de què hi sóc viva.
 
Pensaments,
portadors
d'unes accions que
inoculen nèctar
de flors, o ben bé
verins entorpidors.

Els passets cada cop
més alentits,
em fan observar
com els rajolins solars
dibuixen poncelles
a sobre de la gleva.
Fullam acolorit
de tarongines a
sobre del tarquim.
 
Els refilets dels ocells
li'n posen música
a les meves solfejades
insonoritzades.
Entonem cançons
de colors.
Assaborim essències
dels pigments.


La vida l'he sentida
com inserida a l'interior
d'un bagul tancat,
a dintre del qual n'hi
havia pedres de foscam
i, records què espremien
l'ànima atordida.

Malgrat les obscuritats,
avui, s'escolen feixos de
llum què espurnegen
racons minvants. 
Les llunes negres s'hi 
muden de ropatges
estel.lars.
 

Encara que capficada
per avançar- hi,
una ventada inesperada
em fa recular
fins als penya- segats,
des d'on enllà davallo
a sobre d'una mar
embravida.

Hi sóc òscul marí
fent besades a totes
les criatures oceàniques.
He pogut fer esclats
de la fusta corcada.

Alliberada dels amagatalls
i, de les llodrigueres,
de les esplugues i, dels
esvorancs,
m'he transformat en 
escuma nívia..

Avanço i retrocedeixo
em confonc amb tot allò
què hi alena..
Rellueixo al fons dels
grànuls arenosos
i en arribar el moment
idòni, me'esberlo de
dintre d'ells.
 
Inclusió i exclusió,
penetració i explosió,
neixement i mort de
més vida afegida. 
     
 
 

 
Adela Payá i Prats
            💥