LA TERRA S'OBRI..!

 

LA TERRA S'OBRI..!




Esternuda la gleva,
obri grans forats
per on se'n surten
bestioles de gran tamany.

Estenen alots com
aucells voladors,
s'endrapen de trossets
de cel i en esguardar
els núvols, ens trobem
amb un mosaic força
espicassat. 

El meu amor ancià
n'era una bèl.lüa
espasmòdica, a mesura
què avançava per l'eteri
s'hi contreia i, s'hi
enxampava a joc de
moviment d'ales  
 
Ara s'hi troba perdut, 
desemparat, els fantotxes
de les careroles rovellades
l'han deixat enrere.
Alguna cosa estranya
no els complaïa.
 

Prega per donar-los caça
però ni rastre d'ells, 
s'hi qüestiona com s'ho farà
per a sobreviure sense
l'abric dels seus companyons:
els diablots.    


Convertir- se en lluitador
de la llum, no li plau massa,
n'haurà de fingir fins
l'eternitat, ...Els seus alerons
comencen a estripar- se'n,
en rodolar pel terra,
n'és conscient de la seva
fragilitat, no li queda una
altra oportunitat què
emprar per tostemps, el
vestit d'humà.    
 
Se n'adonà què d'ara
endavant, n'hauria d'explorar
fins a la seva mort,
desconegudes emocionalitats,
per a d'ell ignorades.

El que més por li'n feia
en el transcurs de les seves
accions, n'era transformar- se
en un humà de veritat
i, perdre el seu poder del
camuflatge.   


Badalla la gleva, els
monstres gegantins, s'han
enlairat, no assoleixen
sostenir la vibració del
planeta,  per força n'hauran
d'emigrar a uns altres indrets.  
 
El meu amor ancià, restarà
ací; Gaia li ha permès que
pugui romandre a sobre
d'ella, amb la condició de
no malmetre a cap ésser
de la creació.   


Ho assumirà...?





Adela Payá i Prats   
             🐍