CAMP D'OLIVERES..!

 

Vincent Van Gogh
   (1853-1890)



CAMP D'OLIVERES..!




Camp d'oliveres,
goges oleaginoses,
on el meu estimat
els ulls se'ls tenyia
de glauc llampant.

Records d'un paratge
antic,
de cels perforats
pels fruits de les
esmaragdes,
on les nostres mans
arrencaven suaument
olives assaonades.
 
Temps passat
de somriures assolellats,
de cossets enfeinats,
de barrancades acollidores,
de nens espargint- s'hi
per sobre dels bancals.
 
Aleshores, una beneïda
arèola ens recobriria a tots
nosaltres d'arc iris.
Il.lusions novelles a cada
any renascut d'esperances.

Criatures dolces,
d'ànimes honestes,
en conjunció
amb la Mare Natura.

Els lladres, atacarien,
ens robarien les terres,   
en marxar el meu
benvolgut, pels estels.  
 
Impregnats de melangia,  
empolainats de llàgrimes
verdes,
clissaríem a les fades
milongues,
ben amanillades.   

Rapte i segrest del què
ens pertanyia.
A tothora, saquejats,
burlats, humiliats.
Els malandríns aprofitarien
les febleses dels endolats.  
 
 
Però la gleva enduu
gravades les nostres
petjades;
el brancam en té
memòria de les nostres
empremtes;
com també se'n recorda 
dels nostres càntics
d'agraïment,
de la nostra joia nascuda
de dintre del cor.


La Mare Terra ens
ha escollit a nosaltres.


A les oïdes em xiuxiueja:

" Regressaré a vosaltres,
els malfactors en seran
apartats, expulsats,
dinamitats."
 
Camp d'oliveres,
goges oleaginoses,
on el meu estimat
els ulls se'ls tenyia
de glauc llampant.
 
A les nits un ésser
alíger en té cura
de cadascuna de les
arbredes,
batejades amb els noms
dels nostres fills.

S'enjogassa amb les
ventúries,
orquestrant simfonies
musicals.
         
Hi seràs avi per quarta
vegada:
Mar, Júlia, Mireia i a
l'abril hi arribarà: Aina.
Més noms que posar- li'n
a la nostra olivereda.
 
       



Adela Payá i Prats
            🌳