PASSES TRANSPARENTS..!

PASSES
TRANSPARENTS..!



Has vingut pel
senderol fosc,
sota una nit
de lluna endolada

i, estels de xocolatí.

El teu somriure,
tot ho enllumenava,

els teus ulls tirotejaven

sagites daurades.   

Quin goig tornar a
veure't després de
tant de temps.

La teva camisa de
quadres verds i blancs
et feien resplendent
des de ben lluny.  
    
Una llàntia a les
teves mans s'hi
gronxava,
enllumenava tot
al teu pas.

Has pernejat per
a instaurar pactes
de benevolència,
per a omplir- me'n
les oïdes
dels murmuris què
hi vas ometre,
per a enaltir els sons
esparpallats.

Et beso el front com
una mare ho faria amb
el seu fill,  
com tu ho vas expressar
l'últim jorn de les troballes. 
 
M'inspires tant de
desconsol què només
em delecto
per poder- ne
escoltar els acords
que la teva ànima
entona pausadament.

Has arribat pel senderol
llumener,
amb un Sol brillós,
doncs ja t'has desfet
dels teus banyetes.

Ara resplendeixis amb
llum pròpia,
a cada pas, un diablot
s'enclota a la gleva.
En ser- hi al meu davant
luïes de figura diàfana.




 
 
   

Adela Payá i Prats
            ☘