RABINDRANATH TAGORE
(1861-1941) Calcuta ( ÍNDIA)
" La tierra es insultada y ofrece las flores como respuesta."
Rabindranath Tagore
" La Terra n'és calumniada i ofereix les florades com a resposta."
Rabindranath Tagore
🌷
Quan arribi aquest jorn
dilluns, 30 de maig del 2022
RABINDRANATH TAGORE
dissabte, 28 de maig del 2022
PARÁBOLA DE LA SAL
PARÁBOLA DE LA SAL
HISTORIA ZEN
"El viejo maestro pidió a su joven discípulo que estaba muy triste, que se llenase la mano de sal, colocase la sal en un vaso de agua y bebiese.
-¿Qué gusto tiene? le preguntó el maestro. -Fuerte y desagradable respondió el joven aprendiz.
El maestro sonrió y le pidió que se llenase la mano de sal nuevamente. Después, lo condujo silenciosamente hasta un lindo lago, donde pidió al joven que derramase la sal.
El viejo Sabio le ordenó entonces: bebe un poco de esta agua.
Mientras el agua se escurría por la barbilla del joven, el maestro le preguntó:
-¿Qué gusto tiene? -Agradable, contestó el joven. -¿Sientes el sabor a sal? le preguntó el maestro. -No: Le respondió el joven.
El maestro y el discípulo se sentaron y contemplaron el bonito paisaje.
Después de algunos minutos, el Sabio le dijo al joven:
El dolor a veces tiene sabor a sal.
El dolor existe.... Pero el dolor depende de donde lo colocamos!
Cuando sientas dolor en tu alma, debes aumentar el sentido de todo lo que está a tu alrededor.
Tenemos que dejar de ser del tamaño de un vaso y convertirnos en un lago grande, amplio y sereno.
🧂
DE MAR, ADELERADA
DE MAR, ADELERADA
Vull anar- hi a la mar:
desitjos i antulls
d'una dona serra-lada
que avui precisa
de capbussar- se'n
al fons de l'oceà.
Assaborir-ne el tast
asprívol de l'aigua,
i, ballar al so de les
onades escumoses.
Jugar a disfressar- me
de muller blanquívola.
Omplir- me'n el cos
de les surfejades algues
i, de les fiblades de les
meduses;
sentir a frec de pell
les mossegades
rabiüdes de l'astre Sol.
Avui, somniava com
era això d'estendre's
a sobre de les turqueses,
romandre un llarg temps
al bell mig de l'atzur
fins a cremar- me
la pell d'esclatades butllofes
força enrojolades.
Anhelava per viure el
misteri dels esquitxos
salabrosos.
M'hagués delectat per
acollir-hi la refulgent llum
candent: abrasidora de
les pellofes,
requeria d'una estona
intensa, flamant,
arreplegadora de vida.
Tant de temps sense
ataüllar l'orlada mar,
tancada com presonera
a la garjola dels qui a
penes disposem
de la fortalesa per
empentar les portelles.
Vull anar- hi a la mar:
escoltar el bramul de
l'onatge en arrecerar- s'hi
contra l'arenós,
copsar els tremolosos
passos de les assuaujades
brises a vora de mar,
i fer passejos amb peus
descalços al damunt
del granulós.
Ell, no vindrà mai per mi,
hi viu còmodament allotjat
per sobre del seu selló
de rocam, on des d'enllà
a la distància,
tot ho transforma
en una feixuga nebulosa.
No obstant això, n'hauré
de carregar la meva motxilla,
i acostumar- me a viatjar
ben a soles, perquè ell,
n'és un home folrat
de conquilles, en fer una
passa, ja se n'ha atapeït de
dubtes i de més closques.
Demà aniré a l'oceà, és clar,
sense ser- hi arran d'ell,
ha preferit metamorfosejar-se
en un esplendorós queloni.
Aleshores, cercaré la
manera de no incomodar- lo,
cadascú al seu ritme.
Un a dintre del pèlag,
l'altre capficat de fugides.
Adela Payá i Prats
🐢
JOSÉ ÁNGEL BUESA
JOSÉ ÁNGEL BUESA
CUBA (1910-1982)
" El mar sigue cantando cuando pierde una ola."
José Ángel Buesa
⭐⭐⭐
" La mar segueix cantant quan perd una onada."
José Ángel Buesa
💧
LES MÈNADES
A la mitologia grega, les Mènades
(en singular, "Mènada"),[1] són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís (o Bacus), déu suposadament originari de Tràcia i Frígia.
Les primeres ménades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Dionís, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística.
Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís.
No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts Mènades i Bacants són sinònims, entenent-se per Bacant l'accepció llatina de Mènade.
🌷
divendres, 27 de maig del 2022
MOHANDAS GANDHI
MOHANDAS GANDHI
(1869-1948)
"Molta gent, especialment la
ignorant, desitja punir- te per dir
la veritat, per ser correcte, per ser
tu.
Mai t'excusis per ser correcte
o per estar anys per davant del teu temps.
Si estàs en la veritat i ho
saps, que parli la teva raó, àdhuc
si ets una minoria d'un sol, la
veritat segueix essent la veritat."
Mohandas Gandhi
🌞
dijous, 26 de maig del 2022
RECORDATORI..!
HERRBA DE LA PAMPA
RECORDATORI..!
He escampat
petalines enrossides
a sobre de la teva gleva,
calcigat la teva pell
d'assuaujats besllums.
Per sobre del teu pitram
n'he cal.ligrafiat
paraules amb traços i corbes
de pintallavis carmesí.
T'he mirat tan a dintre
dels teus ulls, que a força
de recordar- ho
una i altra vegada,
n'he restat captiva
endintre d'ells.
Tants viaranys n'hem
vagarejat descalços
que ens hem avesat
a reconèixer
les nostres petjades
a la distància,
àdhuc enclavant
els nostres peus al fons
dels dibuixos cisellats
a l'arenós.
En diàlegs entaulats
de llambrecs empeltats,
hem deixat solatge al
llibre dels registres
akhàsics.
Pàgines i més pàgines
ens fan remembrances
d'altres vides.
I et cerco sense a penes
saber, quina cosa és la qual
he d'endevinar,
i t'empaito sens voluntat
amb cor palpitant, i ment
trasbalsada.
Pensant- me que n'eres
mort, de cop i volta
te n'has fet present
de pam a pam. Als periòdics
la teva figura lluïa
d'existència exultant.
He vessat sentiments
engarjolats a fora de
les seves gàbies,
i no n'hi ha manera de
retallar- los els seus
esplendorosos alots.
He evocat instants
colpidors, d'un home
atabalat, amb braços
oberts, esguard extraviat
i llavis entreoberts,
insinuant pel baix
mots silents i entretallats.
Avui he volgut perfumar
el teu espai amb flors lilàs
d'espígol i d'esgrogueïda
ginesta,
m'he capficat per endolcir
la teva ànima traspaperada.
He esbarriat al llarg del
teu cossatge: l'herba de
la Pampa, fins a fer- te
vibrar de moltes
esgarrifances i enmig
d'un sospir, un petó s'ha
instal.lat als meus llavis.
Adela Payá i Prats
💋
PERE QUART
PERE QUART
(1899-1986)
<Vacances pagades>
He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amén.
L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.
Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.
L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.
Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.
Prendré el tren de vacances
pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la
vergonya.
Oh terra sense cel!
Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta
lepra.
Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels
contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.
Salto llavors dins la tenebra
encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.
Pere Quart.
(Del llibre Vacances pagades, 1960.)
🦄
dimecres, 25 de maig del 2022
A L'ANGLE DEL CARRERÓ
A L'ANGLE DEL CARRERÓ
Et faré un raconet
al meu costat
si el que vols és
matinar per a veure
com es desempereseix
l'astre Sol.
Passejarem junts
a frec de l'oceà,
collirem petxines i
cargols marins.
Ens orlarem la
pell amb tatuatges
d'aigua blava i escuma
nívia.
Et faré un raconet
al meu costat
si vols gaudir d'
ataüllar els estels
durant una llarga estona,
i no hagis d'atabalar- me
dient- me que es fa tard.
Et regalaré dolces
paraules, que per res
del món, no en tindran el
tacte de l'aspriu sabulós.
Faré degotejar un munt
d'abraçades a l'entorn
del teu coll, com també
et petonejaré fins que
caiguis ben adormit.
T'estimaré des que
l'alba llueixi els seus
colors irisats devers
la fosca nit jaspiada
pels seus brillants.
Et faré un raconet
al meu costat,
si precises que t'agafi
de la mà, perquè
el pendís s'hi fa inaturable
i costerut, sense
algú amb qui fer el
recorregut.
Parlarem de tot allò
que vam ometre per
respecte a uns altres,
ens descobrirem
a pleret, com les estacions
ho fan al llarg de l'any.
I encara que cap cosa
no sé de tu,
que tan sols hi vam conversar
amb els ulls, al so dels
clics dels apareils,
algú em xiula
a cau d'orella, que ja ha
arribat el moment de
retrobar- nos-en a l'angle del
carreró, on tothom apareix
i desapareix en qüestió
de segons.
Adela Payá i Prats
♥️
CISELLAT D'AIGUA MARINA.
CISELLAT D'AIGUA MARINA.
De la mar vindràs
endomassat d'
epífores de turquí.
En sortir-te al
bell mig de les onades
entre esquitxos
punyents,
ens farà l'efecte
d'albirar al Déu Posidó.
Un trident refulgeix
a les teves mans
i el teu somriure
n'és un esclat d'espurneigs
enrossits.
A les esplugues marines
n'has romàs, tot amagadís,
i avui, has optat per
deslliurar- te'n de les
teves túniques d'atzurita.
Una abraçada em demanes
i en cenyir- me al teu
cos de columnata grega,
he restat convertida
en aigüerol cristal.lí.
Tant de temps corsecada,
a la recerca del teu
cossatge,
que avui al bell mig
dels teus dos reguerols,
coronats de dits sobreeixint
tal com assuaujats didals,
n'he quedat transformada
en gorg diamantí.
Mansueta pels designis
de l'Univers, encara
no me'n puc avenir a aquesta
explosió de sentiments
desbordats.
Em parles als somnis
i et fas present en cada
pensament,
em voreges d'amanyacs
i magarrufes.
A la meitat de l'oceà
emergeixes com esculpit
pels raigs assolellats;
aquest instant de trèmula
resplendor, em fa colpir
el cor a la velocitat del
tro, i m'acompanyes
dolçament al llindar
dels somnieigs, on de dintre
dels quals m'he esparpillat
amb regust de sal i picantor.
Adela Payá i Prats
🌞
JOAN VALLS I JORDÀ
JOAN VALLS I JORDÀ
(Alcoi, 1917-1989)
(La cançó de Mariola, 1947)
Pels cingles de Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Olc la ginesta, la sàlvia,
l’espígol i tot em diu
una rara melangia
de càntic esborradís
que grava en la pedra grisa
segles de calma. En el cim
l’àguila explora l’immens
amb son vol meditatiu.
Pels cingles de Mariola
vaig igual que un pelegrí.
Del meu gest de bruixot místic
s’ha burlat un teuladí.
Joan Valls i Jordà
🍀
dilluns, 23 de maig del 2022
MECANISMES ROBOTITZATS
MECANISMES ROBOTITZATS
Albades, balades matineres,
cançons de colors, on els grocs
i, els morats pinzellen els cels
de flors de calèndules.
D'ales carbasses, repussades
de pètals de tarongina, recorro el món
a vista d'ocell...Els éssers humans
s'assemblin als semàfors.
Albades, balades mentideres,
simfonia lletosa, on les calimes
a la matinada, dissolen els pigments
dels raigs assolellats.
Una dona abillada de blanc amb
llambrots reblits de queixals,
s'endrapa de cadascun dels homes
metamòrfics.
La Terra llueix incolora, i els
mascles descolorits, es confonen
amb els fantasmes...Un àngel amb
canya de pescar segresta dones
de coloraines..D'ermini ha quedat
el planeta, a penes s'hi mou, i tots
els creadors de vida, s'han reunit per
trobar- ne una solució.
Albades, retrunyen de bales
blanquívoles, on els paratges d'albí
empolainats, han detingut la vida
al globus terraqüi.
La canície a Gaia l'ha duta a un
accelerat envelliment...Mig esmorteïda
resta aquetada com perla esclofollada.
Els savis cavil.len com donar- li'n vida.
Despoblament de l'esfera celeste.
Els humans de dintre de la Terra,
han sortit i, de cop i volta, s'han
transformat en estàtues de gel.
Els Mags traslladen aquest globus
de turquí a un altre Sistema Solar.
El buit l'han substituït per una
nau artificial, acotxada de curculles.
Els seus nous hostes: humans
robotitzats, han desplaçat a l'home
primigeni...què després de moltes
generacions ha restat mecanitzat.
Adela Payá i Prats
🤖
divendres, 20 de maig del 2022
INLAKESH
INLAKESH
Que si yo fuera tú, y tú fueras yo...
...sólo por un momento.
...En primer lugar, pensar sobre los demás,
El nombre que se le da es Inlakesh...
y los mayas nos legaron este secreto, entre otros.
El significado de Inlakesh está en tomar el lugar de otra persona.
Se trata de comprender a otra persona antes de tomar una acción.
El mundo necesita aplicar Inlakesh, yo soy tú y tú eres yo.
Siempre que tengas una duda repite:
"Inlakesh, yo soy tú y tú eres yo"
Ponte en el lugar de la otra persona, y luego sigue adelante con tu decisión.
🍀🌻🌷🌸
dijous, 19 de maig del 2022
A VIDA O MORT...!
A VIDA O MORT...!
El meu cant n'és
un plor desconsolat;
una melodia
silent que fa trontollar
el meu cos de pell endintre;
Una llàgrima de cristall
de la qual se'n surten
fiblons afuats.
Caos de vida ofegada
a dintre de la cuirassa;
reclams espasmòdics
de ment entossudida.
Almenys lluitem
cara a cara, en camp
al descobert.
Però no enverinis els
meus aliments,
les meves medicines,
com tampoc
l'aigua, ni els cels,
no instal.lis guardians
de ferralla, escopint
a tothora freqüències
occidores, no m'injectis
metzines assassines.
No se n'aprofiteu dels
nens, fins ací hem arribat.
Dóna la cara, que abans
de morir, hi pugui dir
que vaig defendre la
meva vida fins les seves
últimes conseqüències.
Les criatures no es toquen,
són sagrades.
Hi vaig néixer com tants
altres, per enllumenar
aquest lloc empastifat
de cascàrries.
La meva llum et pot besllumar
no obstant això, posa't
al meu davant, encara que
hi sigui amb ulleres de sol,
hem de guerrejar.
A vida o mort, aquesta
Deessa nostra: Gaia
no mereix tant d'insult i
menyspreï, com tampoc
cadascun dels éssers vius
que l'habitem. Prou de fer
esquírries contra la
mateixa creació.
No t'amaguis al darrere
de màscares, fent- te
passar per humà, mostra't
tal qual tu hi ets,
i no inventis més destrosses
per arrabassar aquest
preciós planeta...
Abans que res, ensenya't
a respectar- ho tot,
sí has pensat enderrocar
el Cosmos: planeta rere planeta,
on creus que podràs viure.?
Adela Payá i Prats
⛔
UN SOSPIR !
UN SOSPIR !
No existeixen
els vencedors,
tampoc
els vençuts.
Formem
part del tot.
Si tu guanyes
jo guanyo,
la qual cosa
pressuposa
ací a la Terra,
que jo he perdut,
aleshores,
tu també has
perdut.
Adela Payá i Prats
🌻
Imatge: Lisete Alcalde
Subscriure's a:
Missatges (Atom)