ASSEVERANT: MAI MÉS...!

ASSEVERANT:
MAI MÉS..!





Mai més,
aquell temps regressarà;
ni les magranes d’avant
en seran les d’ara;
ni el seu sabor tampoc
en serà el mateix;
ni els teus ulls
en contemplar aquell fruit,
lluiran com en aqueix temps
endarrerit.


Mai més,
les nostres mans
s’estrenyeran com ho van fer
en un mes de juliol,
d’un any que ja no retornarà,
i, què s’hi va quedar
esperant-nos  a tots dos,
per tal de afegir-ne
més grapes als mesos setens
dels anys veniders.


Mai més,
els nostres ulls hi faran
d’espills a les nostres ànimes,
perquè ja ni una ni l’altra
gaudeixen d’emmirallar-s’hi.
En són tan dispars, 
que no poden  mantenir-se’n
del tot encaixades.
Mentre una d’elles hi fa giravolts,
l’altra s’entossudeix per descriure’n
línies horitzontals i, verticals.


Mai més,
en farem esclatar de dintre
nostre, aquelles lluernes daurades,
què a tu i, a mi, ens encerclàvem,
s’hi van esmorteir en el seu trajecte de voler-nos ajuntar i, 
una fadeta ben petitona, 
a cau d’orella, em
xiuxiueja: que mai més, 
tu i jo,
coincidirem en l'espai-temps.



Els anells auris s’han desfet
al bell mig del cel...i,
els seus centelleigs
hi anuncien l’arribada dels
estels endolats.


I, encara que ressuscitéssim
ja ni ens reconeixeríem...!


Les nostres llambregades
conjugarien cants de llums
amb colors irisats
què a tots dos plegats, potser,
ens repel·lirien.



Ja ens hem eclipsat...!







Adela Payá i Prats
               😎