JA TOT HO
SABIA
DE TU....
Ja tot ho sabia
de tu,
abans que
marxessis
pels passadissos
groguencs.
Vas fugir tot
acovardit,
incapaç
d’expressar-ne
paraules de
veritat.
El teu cor ben
corcat
gaudia
d’infringir-hi dolences.
Com icona dels
saures
et presentaves
d’humà
disfressat, però
buit
de sentiments.
Ja tot ho sabia
de tu,
abans que
marxessis
pels passadissos
groguencs.
M’ho van
xiuxiuejar
les lluminàries
envermellides
dels cels;
les boles de
cristall de les
sortilleres;
els llibres
antics dels savis;
els donyets i,
les fades
que hi viuen a
recer meu;
el meu drac de
maragda
que encara que hi
sembli
pervers, n’és tot
el contrari.
Volies mesurar la
meva
resistència al
davant
dels teus actes
malèvols.
Malgrat què un ratpenat
en sortir-se de
la seva espluga,
un missatge
d’advertiment
em va declamar
amb els
seus xiscles.
Cap veritat no hi
va emergir
des de les teves
cordes vocals,
i, ara totes
abonyegades per
tantes mentides
declarades,
hi rauen ben emmudides.
Ja tot ho sabia
de tu,
abans que
marxessis
pels passadissos
groguencs.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada