N’ÉS PLURAL I, SINGULAR..

N’ÉS PLURAL
I, SINGULAR...!



Daga ofegada cor endins,
on lluentons de sang rebrollen,
mentre unes claraboies
hi donen pas als raigs assolellats.


Clamoreigs de veus silents
què dels gotims de carboncle
dessecats,
acoloreixen pòmuls empedregats.


Les veus d’un poble acallades
en urnes clausurades, on les
sagetes dels manats en fan dianes.


A per ells, canten uns, que ja
de per se, s’hi senten independents dels seus germans, però ells: legitimats.


País de discòrdies, de trencaclosques,
on cap ni un, no n’està d’acord en viure amanollats per un sol cordill.


Proclamen, doncs, la separació
dels pobles, on n’hi hagi de tant
en tant pactes d’unió.


Catalunya, la més incompresa
de totes, a la qual ningú defèn,
sols ells mateixos:
els catalans, als quals se’ls hi nega votar.


Segrests d’ànimes, de drets universals,
afegitons de més i més policies,
per tal de reprimir-ne a un poble envaït .


Segle XXI, no hem avançat gens ni mica, n’és clar, que mentre existeixin els ferals
la bona gent, res no hi tindrà a fer.


No s’hi poden barrejar les bondats amb les malvestats.
Continuem a la selva,
on prima la llei del més fort, 
dels més agressius.


Uns, a un costat, oposats als destins  d’uns altres, fins que hi tingui cabuda l’acceptació de les pluralitats i, de les singularitats.






Adela Payá i Prats
              🙃