RESPOSTA DE LA
LLUNA....
Ja veig què els nostres
somnis
hi van ser rostollats
a l’ombra
de les llunes
eclipsades;
rellucs de molts
desencisos,
conreen els camps
acabats
de llaurar.
Fulles de pàmpol
descolorides
ens alerten
d’unes mans
que arrepleguen
fruits madurs.
Els somnieigs a
dintre dels
grans verds i
roigs, a tothom
què se’ls cruspeix,
els hi fa al·lucinar
amb les nostres
fantasies.
Gaudiran
d’aquelles les nostres
quimeres,
...almenys hi vam regalar
il·lusions a uns
altres,
mentre tu
t’empal·lidies de
nimietats i jo,
m’enrajolava
al dessota d’uns
raigs llumeners.
Els estels de la
nit, m’arrauleixen
i, em consolen de
les veus capcioses
que inventen
hipèrboles.
Ara, ja no vull
res, millor el silenci
i, la senzillesa
de les coses.
Les mentides ja hi
són de més.
N'hi ha hagudes
tantes,
que millor
esbrossar-les dels terrenys i,
fer-ne una
foguerada amb totes elles.
La lluna t’ignora,
potser, per les teves
traïcions, i és
per això, que ja mai més
no dormirà amb tu, en arribar el foscam.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada